Alguns li volen dir pacte fiscal però s'anomena independència

Des del govern de la Generalitat, i amb el president Mas al capdavant, s’entesten en plantejar la manifestació de la Diada com si fos un aplec de "suporters" al pacte fiscal. L'inefable portaveu Homs ho repeteix en cada compareixença com un mantra. Són com aquells nens que, per no escoltar el que no els agrada, repeteixen tapant-se les orelles en veu alta el que volen i no és, en aquest cas "pacte fiscal... pacte fiscal... pacte fiscal...".

Penso que la majoria del Parlament va fer bé d'aprovar-lo, però tots els indicadors apunten que té unes possibilitats de recorregut pràcticament nul·les. Es tracta d’un pla, com abans la reforma de l’Estatut, que s’havia de plantejar, malgrat la previsible negativa frontal de la part espanyola, la qual, legitima encara més la constitució d’un estat propi.

Però el cert és que el pacte fiscal no resulta avui creïble. No és realista. El govern central tractarà de presentar la obligada revisió del model de finançament (2013) com un acostament a les demandes catalanes. Però com sempre vendrà fum i retallarà competències.

A hores d’ara, la veu del poble a la Diada serà a favor de la independència de Catalunya. És l’únic que, a la pràctica, mereix consideració política i intel·lectual per part dels actors polítics i socials catalanistes. La resta de camins simplement, no existeixen. Les seves possibilitats pràctiques s’han evaporat.

El repte és decisiu. I no és fàcil. Per tenir èxit, els partits i les organitzacions de la societat civil hauran de posar el màxim de racionalitat en el procés. Caldrà un nou govern de la Generalitat que haurà de cercar el màxim recolzament dins Catalunya i això és incompatible amb continuar les retallades per agradar als governs espanyol i a la Troica europea. Cal una política social que ens pugui unir com un sol poble i gaudir de la màxima autoritat per negociar en fora.

La independència del país no depèn només de la voluntat explícita dels catalans, com sembla al sentir a alguns que confonen les declaracions amb els fets. Aquesta voluntat és la principal condició necessària per l’èxit del procés, però no és una condició suficient. Caldrà trobar aliats fora i aguantar les previsibles decisions del govern central i de l’estat a nivell polític, jurídic, econòmic, mediàtic i internacional.

Ser capaços de dibuixar un full de ruta creïble. I sobretot uns governants que a la primera no els tremolin les cames. En continuarem parlant.