La Diada d’ahir: la independència com a somni possible. Els polítics que no estiguin a l’alçada del repte que deixin pas

Font: rac1.org

Avui, a l'aixecar-me d’hora, ben d’hora, cansat físicament com a conseqüència d’una jornada intensa, em sento ple d’esperança en el nostre futur com a poble. De la crua realitat del meu institut, com del conjunt de l’educació catalana, amb més alumnes i menys professors, no tinc dubte que els mediocres i hipòcrites governants actuals seran rellevats per decisió d’un poble que vol un estat propi que es governi tenint-lo en compte com a sobirà i no per agradar a qui mana a Espanya o a Europa.

Això és el que sento el dia després i no és solament, n’estic segur, una apreciació o un desig personal. En companyia de la meva família i amics ens vàrem moure de dalt a baix de la manifestació, hi havia moments que gairebé no ens podíem moure i mirava al meu entorn i escoltava, veia una representació plural del nostre país.

Això si, no hi eren els caps d’Avertis, la Caixa ni el Grup Godó. Que curiós que el principals beneficiats fins ara per les polítiques de CiU no hi eren... I en canvi els protagonistes foren els treballadors i classes mitges, els més perjudicats per les seves polítiques. Contradicció, no: la gent va sortir per una altra Catalunya, lliure i generosa, per un futur millor, no per recolzar als governants que gestionen un trist present.

S’equivocarà CiU i Artur Mas si creuen que ahir es va referendar la seva política, el missatge fou inequívoc: obrir una nova via, la independència. I cansats de politiqueria i retallades aquesta via s’haurà de fer amb el poble i cap a un horitzó que consolidi un estat del benestar català. Els polítics que no estiguin a l’alçada del repte que deixin pas.