dimarts, 4 de setembre del 2012

Per què vull la independència? Perquè no hi ha fraternitat sense llibertat, ni igualtat!

Font: El Punt Avui
He estat educat políticament, i encara hi crec, en la utopia de la fraternitat entre els pobles, fraternitat ibèrica, europea i mediterrània. I sóc sobiranista, i vull la independència de Catalunya, perquè crec que no hi ha fraternitat sense igualtat ni llibertat.

En tota la nostra història contemporània hi ha hagut un nacionalisme espanyol caracteritzat pel xovinisme, la intolerància i el menyspreu. A voltes ha aparegut també en una part sempre minoritària, afortunadament, del nostre, però el catalanisme sempre ha estat plural i en els moments més difícils hegemonitzat per la seva vesant més progressista i integradora. Em repugna el xovinisme, el seu, i també el nostre. Crec sincerament que l'alliberament nacional l'hem de despullar de fanatisme o no serà alliberament nacional, serà una altra cosa, que estic segur que la gran majoria no volem.

El meu independentisme és el resultat no solament dels sentiments sinó també de la raó perquè constato cada dia com l'Espanya intolerant guanya terreny i ens exigeix per a acceptar-nos que deixem de ser el que som (i en primer lloc que abandonem el nostre idioma). La discussió de l'actual estatut, el linxament polític dels que volíem una altra relació amb Espanya, va enfortir i consolidar aquest sector excloent a lloms del monopoli mediàtic de l'extrema dreta.

En les darreries del Franquisme, i al començar la transició, vaig conèixer una altra Espanya, respectuosa i amiga, perquè és clar que hi ha una Espanya fraternal, però ara es minoritària o està atemorida també davant la marea extremista. Sobre els drets nacionals de Catalunya, sobre la seva llengua, o és molt minoritària o calla.

Per tot això m'adono que ells hauran de jugar les seves cartes, però ho hauran de fer-ho ells sols. Si nosaltres som lliures algun dia, segur que els  ajudarem. Ara no podem, entre d'altres coses perquè no ens deixen.

Aquest 11 de setembre no és la fi de cap camí, gairebé tot just el comencem, caldrà aclarir programa, mitjans, aliats i objectius però una nova pàgina es comença a escriure...

2 comentaris:

  1. Molt bé company y Visca Catalunya Lliure,Independent i Reunificada amb Catalunya Nord.

    ResponElimina
  2. Una abraçada. Volem una Catalunya lliure, exemplar per la seva cohesió social i avançada pel seu compromís ecològic. Oberta a tots aquells pobles que parlen una llengua comuna que vulguin fer amb nosaltres el mateix camí.

    ResponElimina