2014. Contra la destrucció de l’estat del benestar. Temps de rebel·lia i creativitat.

No fa pas gaire no pas pocs pensàvem que l’estat del benestar era una conquesta permanent a la que la resta de països que no el tenien s’anirien incorporant progressivament. No ens adonàvem que teníem a les portes els seus decontructors, que el veien com un parèntesi que s’havia de cloure.

Es cert, ha estat històricament una construcció recent, una alternativa a la por que feia l’altre bloc, el soviètic, el seu somni, més que la seva realitat, però es que els somnis son poderosos. Calia oposar-li una nova modernitat en clau sociopolítica. A partir dels anys 50, l’accés a l’educació, la sanitat, les pensions, l’habitatge, el transport...en tant que drets de la ciutadania, i no en funció de la renda de cadascú. Els drets laborals. A partir de 1969, aquets pacte social s’obre i s’amplia cap a les dimensions de gènere, la diversitat cultural, l’orientació sexual...cap els drets civils emergents.

No tot son flors i violes, el capitalisme, el patriarcat i la depredació del medi resulten incompatibles amb l’ampliació dels drets socials, la sostenibilitat i la democràcia. Però amb molta lluita s’assoleixen equilibris, sovint precaris, però que esdevenen espais d’igualtat social i autonomia personal sense precedents històrics.

Aquest es un pacte que s’ha trencat, els rics volen els privilegis perduts  a costa de posar el rellotge cinquanta anys enrere. S’ho estan carregant, aprofitant la crisi, si, la que han generat ells mateixos. La crisi com excusa per a desmuntar-ho tot. Amb la UE de les retallades, la cobdícia com a palanca, en contradicció amb la Europa de la ciutadania i dels pobles.

Des de la dignitat de la lluita al carrer, des de l’articulació de noves polítiques per assolir una nova hegemonia europea. El 2014 serà temps de lluita social i generositat política, per a fer possible els somnis on projectes de vida siguin possibles en peu d’igualtat.  Es temps de rebel·lia i creativitat.