No me’n puc
estar de fer quatre ratlles sobre la noticia d’avui. Del fet que ha estat
possible decidir una pregunta i una data per a celebrar el nostre dret a
l’autodeterminació. No ens ho han deixat fàcil, ni els que no ho volen, ni els
que la volen a la seva manera, que per a ells es la única manera.
Es un pas,
imprescindible i necessari, per aconseguir acumular les forces que ens permetin
resistir els atacs tant del govern de l’estat, com del principal partit de
l’oposició a Espanya, que en aquets qüestió pensen el mateix. Es un pas per
guanyar-nos a la gent que dubta de la independència però no dubtava del dret a decidir, per que a mes tancament de Madrid i més odi contra la lliure
expressió democràtica, més a prop
estaran del segon sí.
Aquells que
apostaven a que no seriem capaços de l’entesa han quedat amb un pam de nas, ara
hem d’aconseguir que els que diuen que no es farà la consulta, el mateixos
d’abans, es tornin a quedar amb un pam de nas.
Començo a
llegir crítiques a la pregunta, de bona fe algunes i de ves a saber per què d’altres, a voltes
penso que hi ha gent que te tantes ganes de donar les culpes de tot als altres,
de desemmascarar pretesos hipòcrites i botiflers, de fet els hi fa por que
guanyem la independència i es quedin
sense arguments. Som molts més, molts i molts més, els que volem sumar el comú
denominador que ens porti a una Catalunya independent, on tot, ho podrem
decidir.
Queda molt
camí per fer, però hem superat una etapa difícil, tenim pregunta i data, tenim
88 diputats sobre 135, tenim tres grups al congrés espanyol per a presentar la
proposta, si ens volen retardar la compareixença dels representants del
parlament. El socialistes catalanistes seran benvinguts, però ha passat la
època de les indefinicions i han de donar un pas endavant o restaran còmplices
dels que no volen que parlem. El 9 de novembre votarem i es amb la veu forta i
clara del poble. Espanya i Europa ens hauran d’escoltar, tant si volen com si
no volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada