D’ordenances i mocions

La geometria variable del govern actual aconsegueix l’aprovació definitiva de les ordenances 2014. Res de nou, PP i PSC els hi deixen molt fàcil i el govern va pel camí més senzill. L’any passat la mesa d’entitats, la CUP i nosaltres, ICV-EUiA, anàrem per un camí més complicat la progresivitat fiscal, s’havia de completar aquets 2014 amb els residus, no ha estat així, CiU que anava a contracor ho ha tingut més fàcil  tornant a una aliança més còmoda, la de tota la vida.

Ens hauria agradat un major protagonisme del moviment associatiu, el camí de l’any passat era innovador i interesant, partits i associacions compartint projecte a partir de la confiança i la independència. Un camí difícil però necessari si volem canviar les coses i no les cares dels regidors. El poder abdueix si al costat de la política que recerca el canvi democràtic no hi es la gent organitzada, en un marc dialèctic que ha de portar a uns síntesi transformadora.

Els companys de la CUP presentaren dues mocions de les que es viuen al carrer, l’afer de l’avi que el van fer baixar del tren amb el seu net i el tancament del canal 9, hi votàrem a favor. Però de nou els portaveus del PSC ens deixaren de pasta de moniato elucubrant sobre si eren temes gironins o no, si es presentaven de forma oportunista o no, per acabar abstenint-se. Em sap greu, una millor entesa seria possible si no convertissin cada tema en una lliçó de bones maneres, serà que això de ser cap de l’oposició marca caràcter? Em sembla més aviat un regal enverinat  que els impedeix accions més solides i coherents.

No vivim un bon temps per a l’acció municipal, la manca de finançament, la recentralització de competències, les incerteses nacionals, pesen com una llosa damunt dels electes i de la ciutadania. Però cal veure el futur amb ànims renovats, si mirem enrere,  quan ha sigut fàcil aconseguir els canvis desitjats? Bé, el proper Ple el 2014.