He de
reconèixer que els informes sobre el sistema educatiu a nivell mundial basats
en exàmens d’una part del currículum, fent abstracció de l’entorn educatiu, es a
dir les desigualtats del sistema econòmic i social i dels valors socials que
aquest entorn representa, em semblen poc útils.
Però com
passa amb altres informes, t’agradin o no, especialment els darrers, acaben
formen part de l’actualitat i al repetir-se molt cops generen doctrina. Amb els anys
que porto fent de professor hi ha dos coses que sempre, sempre, han estat els
meus principals enemics per educar als nois i noies que tenia a classe, la
desigualtat social i la desmotivació. Curiosament d’això no en parla l’informe
Pisa. La consellera Rigau s’apunta a senyalar amb el dit als fills dels
emigrants, però el dit no li deixa veure la realitat, no es l’emigració, es la
pobresa en la que viuen molts emigrants i no emigrants la que provoca les
desigualtats que desmotiven i fan baixar el rendiment acadèmic.
El cas
finlandès es simptomàtic, ha baixat del rànquing i els seus responsables polítics treuen algunes conclusions que els honoren, parlen de la desmotivació
generada per la crisi, de la caiguda de Nokia que generava un sentiment de
frustració respecte la idea fins aleshores dominant, molt luterana, de que
l’esforç portava a la recompensa.
Es evident
que cal més i millor formació del professorat, que hem de treballar més i millor
els procediments i continguts curriculars. Es cert, cal millorar la formació
inicial, fer-la més pràctica, que els estudiants per a ser professors passin
més hores en els centres. I també, com no, més formació permanent, d’això o no ho
fem, o ho fem poc o cada cop l’administració ho promou menys. Més hores de
classe, menys professors, menys temps per a formació, aquest es el model
català, el model Rigau, els darrers anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada