Cuca Mascort. In Memoriam!

Escric aquestes ratlles commogut per la noticia de la mort de la regidora Cuca Mascort. Coneixia el complicat diagnòstic que tenia, però sempre t’agafa per sorpresa el desenllaç. Lamento profundament aquest trist esdeveniment i vull compartir tot el meu afecte per la seva família, especialment el seu marit i la seva filla Blanca.

He estat testimoni del coratge amb el que afrontava la seva malaltia. Asseguda al meu costat en els plens, hem compartit durant aquest mandat complicitats i sentit de l’humor. Sabia diferenciar les discrepàncies en temes concrets de la necessària cordialitat entre persones que exerceixen una funció pública.

Estimava Girona, era sensible per les persones, especialment els més vulnerables, traspuava sensibilitat, escoltava i es feia escoltar. Quan intervenia ho feia amb rigurositat i sabia superar els nervis amb la convicció del que deia.

Recentment hem patit la nostra família les urpes de la mateixa tragèdia, sabem que dur és que persones plenes de vida i de futur, aquesta maleïda malaltia, el càncer, l’estronqui. Si bé es cer que la vida continua, solament ens fa suportable la pèrdua de l’ésser estimat, el record que en tenim i l’afecte que en molts ha deixat.