El conseller Vila marca territori, tot dient: Puig i Cadafalch un gegant que fa petits a Francesc Macià i Lluis Companys!

He trobat un article a la plana disset de la Vanguardia d'aquest dilluns en la que Santi Vila, que signa com a historiador i conseller de territori i sostenibilitat, fa un panegíric de Josep Puig i Cadafalch, successor d’Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat. Es indubtable que fou un personatge important en el mon cultural català del primer quart del segle XX, però d’això no en parla el conseller o en parla poc, el seu anàlisi va per un altre costat, la seva vesant política.

I, malament comencem si l’historiador-conseller aprofita el passat no per entendre el present sinó per a justificar-lo i poder justificar-se. Manipula el personatge i el fa més rellevant com a polític que com a home de cultura. Serà premonitori quan ell diu que “novament vivim temps convulsos i d’excitació, potser val al pena recuperar la trajectòria dels qui més van excel·lir en el passat”. Per ell un dels grans prohoms es doncs Josep Puig i Cadafalch, amagant les ombres del personatge, el que no va moure un dit en contra de l’assassinat d’estat de Francesc ferrer i Guàrdia, tot condemnant la setmana tràgica, el mateix que donà suport al cop d’estat de Primo de Rivera, el que va viure confortablement en l'Espanya de Franco.

Immers en la lectura de l’article hi ha un moment en que m’ha fet sortir de polleguera quan diu“es pot afirmar que la seva trajectòria és incomparablement superior a la de personatges molt menors com Francesc Macià i Lluis Companys. Deu ni do! pur revisionisme històric de classe! que entronca amb el pitjor revisionisme de la historiografia espanyola.

Es vol fer estimar pels qui serien segons ell, els prohoms actuals? En Fainé, Oliu, Alemany...fins i tot, per que no, en Godó i en Lara junior? Es prepara com alternativa inspirat en la claudicació de la Lliga Regionalista del segle XX?

No es pot negar que els enemics del sobiranisme els te CiU a casa seva i campen cada dia més desacomplexats gaudint del cotxe oficial. Les classes populars, les classes subalternes han tingut els seu prohoms, mal que li pesi a més d’un, més enllà dels presidents menystinguts per en Santi Vila. Salvador Seguí, Francesc Layret, Joan Comorera, Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret i molts altres que a diferència del tant honorat pel conseller acabaren empresonats o a l’exili i no pocs executats.

Gramsci deia que la ideologia dominant és la de la classe dominant, com en molt altres casos els que han llegit més als revolucionaris son els contrarevolucionaris a sou dels que han tingut el poder econòmic, el tenen i el volen mantenir per sempre. Alguns passen de les aules al cotxe oficial i quan el tenen fan tot el que poden per a no abaixar-se mai.