Josafat i el cotxe oficial

Ahir a la nit vàrem anar amb la meva companya a l’estrena de Josafat al teatre municipal, molta gent, força expectació...però, no parlaré gaire de la posada en escena, un xic eclèctica, a cops confusa, ni de l’obra, prou coneguda però que, al meu parer, envelleix no pas de la millor manera.

Al sortir em vaig trobar un cotxe oficial, l’habitual de gran cilindrada amb el seu corresponent xofer. Mal aparca’t a la plaça del vi, com es massa habitual amb els cotxes d’aquesta mena. La veritat és que, instal·lat a la fila 12 de la platea, no em vaig fixar en qui hi havia al placo presidencial, aquell lloc que en el primer mandat municipal del 1979, recordo, es deixava vuit.

Tant si val qui era l’usuari de l’andròmina, suposo que els cronistes ens ho diran, però tant si val, el fet és el perquè algú que te responsabilitats polítiques necessitava el cotxe oficial a ¾ d’11 de la nit a la Plaça del Vi. Per a anar a casa còmodament, em direu molts, per a anar a la feina, suposo que gairebé ningú li passarà pel cap. Es anar al teatre un assumpte oficial, anar a casa teva després també ho és?

El cotxe oficial és un símbol, una metàfora a la que qui governa si aferra com el nàufrag a un salvavides. Un de les coses que vaig aconsellar als “meus”, quan governaven, es que el deixessin, em contestaven que l’usaven poc, més raons em donaven, si era poc, podia ser fàcilment gens! Bé, dels errors s’aprèn, espero!

Moltes coses han de canviar per a que el cotxe oficial desaparegui. La mentalitat del que cofoiament l’usa, la mentalitat de la gent que sortint del teatre en lloc de passar de llarg, li retregui i l’escarneixi l’abús de poder. Però ens hi hem de posar, fer que l’exemple i no les paraules, ens permeti donar i rebre la confiança de les ciutadanes i els ciutadans. I si deixem de fer el badoc davant dels poderosos, millor!