Maleïda memòria!

Del 2003 al 2011, com  resultat de la pèrdua de la majoria absoluta dels socialistes a la ciutat, vaig dirigir les polítiques socials de la ciutat, primer amb escasses competències en serveis socials, poc a poc coordinant i creant nous serveis que donessin contingut a les esmentades polítiques socials.

El gran dèficit en tot a aquest  període fou la coordinació inter-àrees, especialment amb urbanisme, mobilitat i seguretat. El fets que els regidors i després la regidora i els regidors, d’ICV-EUiA, com a resultat de dures negociacions, assumíssim importants competències en polítiques socials, educació i medi ambient, generà una mena de cordó sanitari socialista que dificultava el treball transversal, els movia el temor que electoralment creixéssim , segons ells, a la seva costa.

Tinc doncs un regust agre-dolç del meu pas pel govern, satisfet del la feina feta i alhora insatisfet d’allò que es podia haver fet i les desconfiances varen impedir. Aquets llaga introducció m’ha sortit al llegir la moció del PSC per a fer una mena de Pla de barris per a la zona Est. I em ve al cap al recordar les negatives d’aquets mateix partit quan repetidament en el govern els hi vaig proposar el mateix abans de la crisi i a redós de la convocatòria de Plans de barris que feia el govern de la Generalitat d’aleshores.

L’inefable Joan Pluma que dirigí en solitari, de forma mal destra, el Pla de Santa Eugènia, no solament va posar pals a les rodes a aquesta proposta sinó que boicotejà el que teníem aprovat pel programa de govern (2008-2011) per a fer el de Sant Narcís. Quan vaig visitar al Secretari general del Departament, Oriol Nel.lo, antic company d’Universitat, per a desbloquejar aquesta situació, al tornar a Girona, una enfurismada alcaldessa, amb la que sempre he tingut una bona relació personal, em va retreure que no era ningú per a parlar d’aquests temes amb la Generalitat. Dirigia les polítiques socials i no podia parlar d’uns temes eminentment socials!

Avui, sense pressupost específic, sense inversions de la Generalitat, en plena crisi, amb problemes a tots els barris, se’ns proposa un brindis al sol, el clàssic de la vella política, ho prometo tot i a tot arreu quan soc a l’oposició i quan governo me’n oblido de tot i faig el que em dona la gana. El que cal avui es parlar amb els veïns, veure prioritats, no malbaratar recursos, estar a peu de carrer i quan hi hagin bones expectatives econòmiques , no oblidar-se de les necessitats del barris per a fer de nou obres faraòniques!