El nazisme i les complicitats

M’ha indignat llegir que a proposta de l’esquerra alemanya (Die Linke) el govern alemany ha reconegut que es continua pagant diners als membres encara vius, les seves vídues i a un orfe, dels falangistes voluntaris de la divisió 250 de la Wehrmacht,  coneguda com a “division azul”. La  “Blaue Division” (en alemany), per les camises blaves que portaven, del 24 de juny de 1941 fins al 20 d’octubre de 1943 en que fou dissolta, fou la contribució de Franco a l’esforç de guerra de Hitler contra la Unió Soviètica. Ho ha reconegut el govern de Merkel i tot sembla que ho continuarà fent, quan moltes víctimes del nazisme encara no han rebut cap reparació.

Sembla ser que es el resultat d’un acord de govern federal, dels anys 60, amb Franco, pel que aquest es comprometia a indemnitzar els membres de la “Legió Cóndor”, sí, els mateixos que van bombardejar Gernika, amb diners del govern espanyol. Tot fa pensar que aquests diners arriben als nazis alemanys que lluitaren amb Franco encara avui.

La seva antítesis foren gent com Francesc Pararols i Josep Gros, afortunadament ambdós han deixat llibres on ens expliquen la seva vida de guerrillers antifeixistes en els fronts de Bielorússia o Ucraïna.  Fet clau per lluitar contra l’oblit i el revisionisme històric que intenta un cop i una altre minimitzar el nazisme i els règims que hi van col·laborar, el més longeu l’espanyol i el que menys a fet per a situar els herois on es mereixen i depurar responsabilitats dels botxins i col·laboradors nazis.

El que no han fet, ho haurem de fer des de Catalunya, la memòria història que es va començar a treballar en els governs tripartits ha d'anar molt més enllà, l’orgull per els lluitadors antifeixistes ha de fonamentar un dels canvis del nou país. Tenim prou documentació, encara alguns, massa pocs, supervivents i un sentit de justícia que ha de fer possible que les noves generacions aprenguin dels que ho varen donar tot, sense rebre res a canvi, per a la llibertat dels pobles.