Ens ha costat molt arribar fins ací.

Em vaig educar en una família de les classe subalternes, on vivíem tres generacions, al pare el veia el diumenge, únic dia que no treballava en els treballs que empalmava per a aconseguir un sou per anar tirant, l’avi també treballava molt, represaliat pel franquisme va perdre una feina que sempre va enyorar. La mare va deixar la feina quan em va tenir a mi i ja no va trobar res més que treballs esporàdics. 

Que orgullosos estaven tots de que fos el primer universitari de la família. Aquest orígens m’han marcat i expliquen molt del que soc. Superaven la por de la meva clandestinitat mitjançant l’orgull de saber que m’havien educat per a fer el que feia.

L’avi enyorava ERC, de la que en fou militant, com se l’hi il·luminaven el ulls quan parlava de Macià i de Companys! Recordo els estius a Llagostera on asseguts al torreó vora l'Ajuntament, m'explicava històries de la República. El vam enterrar amb una bandera catalana bordada que havia conservat quaranta anys en un doble fons de l'armari de casa seva.

La mare, de les JSU i del PSUC, dels que va perdre el fil clandestí fins que jo el vaig retrobar. Quin orgull al ser escollida el 1979 regidora del PSUC a Llagostera!  “Soc una persona que intenta que tot el que faig i el que sento estigui d’acord amb la meca consciència i sigui en bé dels demés. Si m’he dedicat a la política és perquè a traves de la mateixa crec que puc fer alguna d’aquestes coses”. Això ho deia la meva mare a la pregunta de qui és la Maria Serra? Que el col.lectiu de redacció del butlletí de Llagostera li va formular l’agost de 1980. Arrels, coherència i esperança.

Avui tots ells son morts per formen part del meu pensament i el dels meus fills. Per això estem on estem i lluitem pel que lluitem. Catalunya i el socialisme. Una i altre enteses en un sentit obert i integrador, viu i no dogmàtic.

La meva és una de les moltes biografies que coincideixen en el gran somni del que avui col·lectivament estem fent. Biografies diverses i fins i tot divergents que volen construir un nou país, que lluiten contra els descendents dels mateixos que varen trencar els somnis dels nostres avantpassats. Ens ha costat molta arribar fins ací, no ens deixarem arrabassar el que hem fet i sobre tots el que volem fer!