Molt s’ha
parlat de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP i avui sembla un dia decisiu. Cert també que ens estant portant a
prop de l’atac de nervis a bona part del heterogeni i ampli mon del catalanisme
independentista. Però, s’ha volgut reduir tot a la investidura, a un si o a un no, a Mas. Sense tenir
en compte, al meu parer, que els dos vots que l'hi manquen no aportarien gaire res en el camí de la independència, si el govern
continués en minoria sense un acord estable.
És cert que als partidaris del “processisme” ja els aniria bé. Aquells que ja els hi va bé
donar voltes pel desert sense arribar a la terra promesa si el que conduïex és
dels “seus” i poden tenir treball (càrrecs) i fer negocis. El que es tracta,
doncs, és assegurar la ruta cap a al independència i una gestió del govern que
no pot ser continuista, ni de com i ni de qui ha governat la Generalitat aquests darrers
anys.
És
incompatible amb la presència de Mas en el govern, fins i tot com a president? no
ho penso així. El centre-dreta català que representa el president i el seu
partit en mutació ha d’estar present en el govern i en el moviment de ruptura
amb l’estat espanyol. Solament junts podem fer possible la República Catalana. Ara bé cal un
programa i tot un seguit de compromisos explícits que la CUP ha de fer valer i
així, al meu parer, ho està fent. I no està sola, dins de Junts pel Sí no son
pas pocs els que creuen en la necessitat d’aquest pacte de legislatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada