Ara no és l’hora?

Ahir el Parlament de Catalunya va fer el que els electors de la majoria li van encomanar. Els que volen que tot continuï igual van fer allò previsible, votar amb les cames o quedar-se d’estaquirots com si no anés amb ells. Els que veig com aliats, els que haurien de ser-ho, per història i trajectòria, votaren que no, amb un argument del seu arxienèmic, ara no toca! No és això companys!

Derrotats a Espanya, sense marge de maniobra ni tant sols per a tenir grup parlamentari, en un marc en que el temps els hi va en contra i és el principal aliat del vell bipartidisme borbònic, volen fer passar el temps! Mai és l’hora, per als Comuns, sempre trobaran alguna pega al guió per a no comprometre’s, sempre l’aliat serà un adversari. I el temps passa i més enllà de gestionar algun ajuntament gran o petit, res canvia per a que tot sia igual.

Com es poden fer les transformacions que la gent necessita sense sobirania? Si llegeixes els seus programes bé que en parlen d’aquesta necessitat! I es pot aconseguir aquesta amb acord amb l’estat? No hi detecto a Madrid cap senyal, no n’hi ha cap ni se l’espera. Atenció, sense cap sotrac polític, sense la sobirania catalana, el comportament electoral a l’Espanya profunda i un sistema electoral que la fa determinant impedeix qualsevol majoria fora del sistema.Tant a prop i tant lluny de Catalunya on tenim una majoria absoluta pel canvi!

Els sindicalisme es va esperar a que els hi donessin el dret de vaga o se’l van prendre? Les sufragistes esperaren que els hi regalessin el dret de vot o varen lluitar –sí, contra les lleis establertes!- per aconseguir-lo? Per alguns sembla que mai serà l’hora i argumenten que portem al poble a la frustració...mireu, els electes assumirem qualsevol conseqüència, donarem exemple, no ens fan por, perquè, com diu la cançó, "és el poble el que més ordena"!

El que ens faria por, vergonya - per a ser més precís-, és no complir el mandat que els electors ens han donat a tots els republicans independentistes, i no ens intimiden les conseqüències que un poder judicial i polític corrupte, ens vulguin fer caure a sobre. República Catalana? Sí, ara és l’hora!