Avui fa 80
anys de la fundació del PSUC, tot i que la seva existència com a organització va
desaparèixer de fet en la XI conferència, el 20 de gener de 1990, i definitivament en el IX congrés el 1997, que va tenir lloc nou anys després de l’anterior, el 1988. Des del V congrés fins al darrer vaig
ser membre del seu Comitè Central. Vaig conèixer persones excepcionals i vaig
viure també moments tristos, de lluita fratricida i escissions. Però en el meu record,
predominen les llums a les ombres.
La meva
militància comença amb 16 anys en una cèl·lula d’estudiants de les JCC a Barcelona, feia Preuniversitari, desarticulada a final de curs, m'integraré definitivament l’estiu del 1974 en el PSUC, recordo la primera reunió del comitè
de Barcelona amb el Miquel Nuñez (Saltor) i la primera trobada amb Gregorio Lopez Raimundo
i l’Antoni Gutiérrez Diaz (Julià), tres persones que em marcaren profundament, a fi de bé. En el moment de la legalització, el 1977
presidia la Federació universitària, després que Joan Ramon Laporte deixés la seva
direcció.
Moltes i
moltes reunions de Comitè central, on vaig conèixer el millor i, cal dir-ho, el
pitjor de l'ésser humà, en aquells moments en que la teva raó s’ha d’imposar,
sia com sia a la dels altres. La fi justifica els mitjans, diuen, perquè la causa s’ho
val i ho val tot. Afirmacions que han fet molt de mal i encara el fan a l'esquerra. Vaig aprendre molt i malgrat els moment més dolents, tot i l’escepticisme
sobre la condició humana, no m’ha portat mai a esdevenir un cínic.
Com a comiat reprodueixo el Principi 4 aprovat pel comitè d'enllaç el 25 de juny de 1936: "El Partit Únic del proletariat de Catalunya, sorgit com a resultat de la unificació aixecarà la bandera de l'alliberament nacional del poble català i serà el seu més fidel combatent i organitzador per a la conquesta de la llibertat nacional i social del nostre poble". Llegat del passat, per a entendre el present i construir el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada