El 19 es
constituiran les cambres, Congrés i Senat, i els electes tenim temps fins el
dia abans per a portar les credencials i assumir la condició de diputat o
senador. A proposta de Joan Tardà hem decidit anar-hi col·lectivament el 18 de
juliol. Els 21 diputats i Senadors sortits a les llistes d’ERC, volem retre
homenatge als electes republicans i antifeixistes que patiren exili o foren
assassinats pels facciosos. La intolerància i la incapacitat de diàleg es manté
en els nets i netes dels que guanyaren una guerra cruenta i mantingueren una
dictadura sagnant fins al seu darrer dia.
Després de
dues eleccions comença a sonar a Madrid el que semblava quelcom impossible,
unes terceres eleccions. El franquisme sociològic contamina de manera
transversal bona part dels partits espanyols i la manera de fer de la
partitocràcia, consolidada després de la transició, fa del diàleg gairebé una
quimera. La passivitat de Rajoy entre eleccions i eleccions te ara, com a torna,
que gairebé ningú estigui disposat a un acord amb ell.
Uns i altres
necessitarien 22 diputats catalans i bascos, però el seu nacionalisme excloent,
el de l’Espanya eterna, ho fa impossible, ai si uns o altres pactessin! les
trompetes de la unitat d’Espanya sonarien atordidores. Imaginem-nos que no ens haguéssim
presentat a eleccions, avui hi hauria majoria d’uns o altres i encara dirien
que ens representen als catalans!
Com les terceres
eleccions no es poden descartar, torno al Congrés en mode “provisional”, de fet
ja sabia que hi anava per no pas massa temps. Ara bé, tampoc pensava que per
tant poc i a terminis...Nosaltres a lo nostre i preparant un nou curs, que ha
de ser el definitiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada