Amigues i amics,
Fruit d’un sentiment profund, començo la meva intervenció agraint als electors que han fet possible que la Núria i jo continuem sent regidora i regidor de la nostra ciutat.
Representar als teus conciutadans, defensar els seus interessos i els de la ciutat on vius, on han nascut els teus fills és al meu parer un honor i una gran responsabilitat. Des del govern estant o des de l’oposició hem fet i farem el millor per a retornar als ciutadans aquesta confiança.
A Girona el 22 de maig, com a resultat de la voluntat ciutadana, s’ha donat un canvi electoral al ser el partit més votat CiU que estava a l’oposició fins ara, i tot i no tenir majoria absoluta la heterogeneïtat política dels quinze regidors que estarem a l’oposició no permet una majoria alternativa, avui.
La situació econòmica i social que ens ha tocat viure exigirà el millor de nosaltres i amb fermesa però sense sectarisme encetem aquest nou període a l’oposició.
D'una manera breu i a trets molt generals vull repassar alguns dels elements que marcaran l’entorn dels propers anys, en els que haurem de desenvolupar la nostra activitat política. No la farem des del govern però aquests trets que us plantejaré marcaran la política d’acords amb les altres forces polítiques, amb el govern.
Immersos en una profunda crisi des del 2008, solament sortirem de la crisi si canviem!
El primer canvi el farem si creiem en les persones, en la formació, en el coneixement, en les interrelacions. El principal actiu de les empreses ja no és avui la maquinària, ni les matèries primeres, ni tan sols el finançament, tot i que un millor finançament és necessari: el principal actiu és el capital intel·lectual, és a dir la capacitat de coneixement i desenvolupament de cada persona i del seu conjunt.
És aquest el model d’empresa que volem a Girona, que hem d’incentivar, el contrari al de l'amiguisme, la subvenció fàcil, el contracte aparaulat. La formació d’una persona necessita avui més de 25 anys, i d'aquí a no gaire ens caldran prop dels 30, i continuar-la en el transcurs de la seva vida laboral. Res a veure, doncs, amb el tipus de vida de les persones que van fer la Girona on vivim avui. Aquest procés ens ha de portar a situar les polítiques per a la infància, les polítiques educatives, la Universitat, en el centre de l'acció de totes les Administracions Públiques. La incorporació dels joves al món del treball és avui més complexa però els arbres de la crisi no ens han de fer perdre de vista el bosc. Hem de lluitar per donar-los oportunitats doncs tenen el millor bagatge que mai hem tingut. Avui el triangle: Ciutat-Universitat-Empresa, esdevé l'element clau per al progrés social.
El procés de formació de les persones requereix, però, quelcom més. Les persones a més de coneixements tenim valors. Només amb valors esdevenim veritables ciutadans. No crec que actualment visquem una crisi de valors, però sí que hi ha canvis en els valors. Ens correspon a tots els poders públics, trametre, facilitar, i crear les condicions per tal que els valors en alça com la solidaritat, l’estima, el servei als altres, l’amor al país i a la ciutat, esdevinguin no el complement, sinó la base sobre la que creixin les persones com a ciutadans del segle XXI.
El segon canvi va lligat a l'estructura familiar. Les persones, afortunadament, vivim més anys i requerim més serveis que l’actual estructura de les famílies no pot satisfer en la seva totalitat. També els joves, requereixen períodes més llargs de formació que ara ja s’inicien pràcticament des del moment del naixement. La nostra gent gran requereix una nova valoració del seu rol en la societat. Les administracions, i com sempre, l’Ajuntament al capdavant, hem d’afavorir a aquests col·lectius. A la gent gran en el seu encaix en la societat, i als joves en la seva formació atès que són els garants de futur. En aquest sentit per satisfer aquest repte, aquests darrers anys des del govern municipal, des de les polítiques socials i l’educació hem anat construint serveis i teixint complicitats amb les entitats i la societat civil, recomano al nou govern que mantingui aquestes polítiques que s’han fet sense partidisme amb voluntat de servei a la comunitat.
El tercer element de canvi és la plena igualtat home-dona. Em refereixo en concret al procés d'incorporació de la dona al mercat de treball. Les dones, avui tenen encara importants dificultats d’accés a les fonts de riquesa i de desenvolupament professional. L’Ajuntament ha de servir d’exemple i, per això, cal que mantingui les polítiques actives desenvolupades, fins i tant no s’assoleixi una incorporació en igualtat de condicions home-dona a tots els nivells, no sols als operacionals ó de base, sinó també en els nivells de comandament i responsabilitat tant en les empreses privades com en les institucions públiques.
El quart element diferencial dels propers anys és consolidar l’onada immigratòria que hem viscut aquests darrers deu anys. La societat del segle XXI és multicultural. No podem resignar-nos a l’aparició, creixement i contaminació de les polítiques xenòfobes, de la manipulació de les persones que pateixen la crisi per agredir als seus veïns d’origen estranger. Cal, per tant, incorporar aquest element de transformació social, els valors positius de ser una terra de pas, un país de marca. Les polítiques municipals en urbanisme, habitatge i formació, són les eines que millor poden facilitar la integració social dels immigrants. Els immigrants han d'incorporar els nostres valors i nosaltres hem d’aprofitar les seves aportacions a la cultura i al creixement econòmic i social. Els drets cívics i la seva universalització en el nostre àmbit territorial són la referència per mantenir en el futur la cohesió social actual i aprofundir-la.
El cinquè i darrer element fa referència al medi ambient. És clau la consideració del medi ambient com a valor patrimonial a conservar. Cal un canvi cultural, per considerar que els costos mediambientals no són costos , sinó actius i fons de riquesa futura. Això ens ha de portar a desenvolupar polítiques, que s’iniciïn en la formació, i arrelin en els processos i les pràctiques empresarials públiques i privades. L’esforç fet cap a una nova política de residus va en aquets sentit i ha de culminar en un temps breu amb la planta de Campdorà, és urgent que continuem el procés o el nou contracte de neteja aprovat per unanimitat no podrà desenvolupar totes les seves potencialitats.
Integració en la societat del coneixement; consecució plena de la igualtat home-dona; atenció a les aportacions, també culturals, dels nous gironins; extensió de la qualitat de vida, cura del medi ambient com a valor patrimonial de futur; i el comú denominador de la promoció dels valors de la societat democràtica, són per als anys propers objectius comuns que, entre tots, hem de desenvolupar.
Dit això, cal plantejar quin ha de ser el rol del govern de la ciutat i el que nosaltres des de l’oposició estant vetllarem en aquesta nova etapa. Hi ha un canvi en el concepte de bones pràctiques de govern. Fa uns anys el rol de l’Administració es limitava a formular polítiques adequades i tenir una estructura eficient de funcionaris i recursos que les duguessin a terme. Ara també ens calen polítiques adequades, de les que acabo de fer una breu síntesi; i bons treballadors i treballadores municipals, com els que tenim en la plaça del Vi, i dels quals no dubti el govern que tindrà la seva col·laboració. Avui, però, cal, a més, aconseguir la col·laboració i complicitat entre els poders públics, d’una banda, i, d’altra banda entre aquests i la societat civil.
Vull, per acabar, fer referència al catalanisme d’esquerres, del que em sento hereu. El catalanisme polític, fundat per Valentí Almirall, del que el passat 20 juny hem recordat els 107 anys de la seva mort, tenia el seus fonaments en la dinàmica, rica i complexa, de la societat civil catalana. El catalanisme progressista, sense renunciar a la història de Catalunya, sempre ha basat el seu nacionalisme en la ciutadania i els seus valors morals i polítics. Aquest és, també avui, el nostre camí: impulsar Girona amb la força de les seves associacions cíviques i assistencials, de les culturals i professionals, de les veïnals i naturalistes, també per aquells que indignats demanen que se’ls escolti.
Per a les ciutadanes i ciutadans que les integren, per a tota la ciutadania és per a qui treballarem.
