L’aeroport i Ryanair un problema sense resoldre

Font: sirius.cat

De l’aeroport i de Ryanair en vàrem parlar molt a la darrera campanya municipal, la companyia irlandesa semblava abandonar progressivament Vilobí i el seu buit no semblava que ningú més el pogués omplir.

L’ombra allargada del Prat semblava que es menjaria tot el “low cost” a Catalunya i la manca d’interès del govern de Madrid en facilitar escales internacionals no sembla que vagi per un camí diferent. És cert que l’augment de taxes el fa menys competitiu que Girona, però no crec que haguem de confiar exclusivament en aquesta circumstància massa feble per a garantir la continuïtat.

De fet enguany  Ryanair no arribarà als 3 milions de passatgers a l'aeroport de Girona i pel que sembla ni aquest any ni el vinent, cosa que incompleix el conveni subscrit amb l'AGi.

La companyia no ha donat gaires explicacions i s'ha limitat a dir que les previsions de la companyia són tancar tant el 2012 com el 2013 amb les mateixes xifres: 2,5 milions de passatgers. És cert que aquest estiu oferirà 61 rutes des de Vilobí, però queda lluny del seu millor moment i sempre amb l’ai al cor de que un cop de geni del seu inefable propietari ens deixi a peu d’escala i sense avió.

No conec cap resposta ni el que és pitjor cap reflexió sobre el futur de l’aeroport, moltes coses es van dir en el seu moment, quan ens quedàvem amb un aeroport buit, i com passa sovint per les nostres contrades quan el problema deixa de ser urgent sembla que deixi de ser un problema... Fins que torna a manifestar-se.

Acord amb Ryanair: un vol de gallina?

Foto: www.anna.aero

Amb el tema Ryanair han passat els mesos i al final sembla que es soluciona el problema en termes semblants als que la Generalitat inicialment considerava inacceptables.

No és estrany que la ciutadania desconfiï tant dels governs, sovint són capaços de defensar una cosa i al cap de poc temps el contrari i en roda de premsa afirmar sense vergonya que sempre han dit el mateix.

Sempre he vist amb reticència el model de quasi monopoli d’aquesta companyia aèria respecte l’aeroport Vilobí-Girona. El temps perdut per avançar en un model de transport i turisme més sostenible i no tant dependent a operadors poc fiables i a les conjuntures canviants. És cert però que el conflicte amb aquesta companyia arribava en el pitjor moment econòmic i que el sector turístic del que depenen molts llocs de treball s’ha ressentit molt.

Calia doncs un acord per guanyar temps. Ara bé, el perill continua sent el mateix. O introduïm elements de canvi i el sector empresarial turístic es treu la son dels ulls i mira més el futur que el peix al cove, o d’ací no pas gaire tot seran corredisses de nou.

Pel que fa al paper de l’Ajuntament de Girona, un cop més la realitat ha desmentit la propaganda del nou govern, cap informació als portaveus, ni telefònica. No hem pogut valorar ni l’objectiu ni la quantitat de l’esforç econòmic al qual s’ha compromès el govern municipal. Pot ser que un cop més hagi acordat amb el PP aquest tema i no necessiti de l’acord dels altres grups.

Si no aprofitem el temps l’acord pot tenir un vol de curt recorregut.

Moció per l'Aeroport de Girona (PSC)

Crònica del darrer Ple, des del meu escó

Un ple dens amb votacions contradictòries com ho són les aliances de geometria variable que ha decidit el nou alcalde per tirar endavant el seu govern en minoria.

Més enllà dels temes de tràmit ens vam posicionar davant de l’anomenat PxG, un mini Pla de ciutat que recorda com una fotocòpia descolorida el Pla que en Quim Nadal va liderar ara fa un grapat d’anys. Vam argumentar la necessitat d’un Pla que abasti l’àrea metropolitana, que comenci per un pacte d’alcaldes, que defineixi un projecte participatiu i engrescador. Desgraciadament les cartes estaven marcades i el quatripartit,  CiU+ PP i PSC, feren sentir la seva majoria.

Curiosa l’actitud de la portaveu del PP que esdevingué una mena de guarda jurat del govern, de fustigadora de l’oposició.  Pot ser un clàssic d’aquest mandat, eterna aspirant, o si el PP guanya les eleccions a Madrid canviar d’aires.

Les mocions marcaren la segona part del Ple: la més treballada la de participació que va sortir per unanimitat, no sense uns moments de confusió atiats pel PP que volia convertir uns defectes de forma perfectament subsanables  en motiu de croada conta CUP i ICV-EUiA. Però bo és el que bé acaba.

De les dues presentades per la CUP poca cosa en va sortir, aquest cop l’aliança amb geometria de dreta (CiU i PP:13 vots) ho va fer impossible. Em queda però un regust que em porta a pensar que aquesta mena de mocions s’han de portar més treballades i consensuades si no volem que siguin solament un gest.

En la de la LGBT solament aconseguírem una transaccional que permet que en la Comissió Ciutat Igualtat es pugui treballar en aquesta perspectiva, però podíem haver avançat més. Ho sento per la representació de les entitats de gais, lesbianes i transexuals presents en el Ple.

Cert és que sobre el Trueta l'alcalde va recollir una proposta que li vaig fer per crear una comissió que estudiï i proposi alternatives per aconseguir la construcció del nou Trueta en un període raonable.

I la darrera, la referent a l’aeroport presentada a l’últim moment pel PSC no va prosperar. Malgrat alguns defectes de forma i omissions li vàrem donar suport, però deixava prou interrogants per tal que CiU trobés fàcil sortir-se’n per la tangent amb el suport, com no, del PP.

De les preguntes que vam fer i les respostes en parlarem un altre moment.

L’enllaç dels túnels del TAV a Girona i el ministre Blanco

L’enllaç del dos túnels que la “Gerunda” ha fet aquests darrers quinze mesos ja es un fet. És destacable que s’hagi produït sense cap incident remarcable, en aquest sentit tecnologia i professionalitat han caracteritzat la milionària inversió del soterrament de les vies del TAV.

Fins ací bé, però ha continuat la poca grapa en la informació i les relacions institucionals i socials. El dossier informatiu sols s’ha donat a la premsa i a alguns privilegiats. Les associacions de veïns han estat convidades, no totes, però ni tenien seient ni cap informació complementària. Hi ha qui pensa que això es poc important , si es així no veu que la política ha de cercar complicitats i donar explicacions als ciutadans, per esdevenir realment democràtica. Com deia el meu avi “Franco també feia obres públiques”.


M’he instal·lat darrera, a peu dret, amb representants veïnals, i he escoltat els discursos dels tres oradors.


Ha començat el representat de la Generalitat -no recordo el nom- i ha parlat “in absentia” del conseller. Discurs espès, en castellà, oblidable com m’ha passat amb el seu nom.


Després l’alcalde, correcte amb el contingut, al reconèixer la professionalitat amb què s’ha fet l’obra però recordant compromisos adquirits, demanant que en un futur immediat coneguem terminis per a tenir l’obra acabada, TAV i convencional. Molt bé al fer el seu discurs en català.


Ha tancat el ministre, decebedor més enllà del publirreportatge, ha barrejat TAV, aeroport i N-II, però no ha dir res, res! del tren convencional ni de l’estació.


Queda molt per fer, em quedo amb una futura entrevista entre el portaveus amb l’alcalde i el ministre a la que sembla s’ha compromès. Bé, ja ho veurem!

Ryanair, un problema que té solució

El culebrot de Rayanair continua i el paper de la Generalitat no pot rebre la nota d’aprovat. Alguns es fan creus del paper amenaçador i extorsionista d’aquesta companyia com si fos una cosa nova i sobrevinguda. Estem parlant d’un model de companyia de baix cost on Rayanair és el seu exponent màxim que viu d’aprofitar els punts foscos de la legislació comunitària en matèria de transport aeri i de competència per a fer negoci.

Per què aquesta companyia no treballa en el grans aeroports? La resposta és clara, no podria fer el negoci que fa, ara bé, l’excepció és Barcelona des de fa poc. Aquets aeroport és gran en superfície però no en connexions aèries, a l'obrir les portes amb taxes baixes a aquesta companyia ha trencat el model aeroportuari de Catalunya, i com a conseqüència cau primer Reus i posem a remullar la barba a Girona.

Hi ha una solució, que surti aquesta companyia de Barcelona, segur que les negociacions es flexibilitzaran. El mètode ja el coneix en Duran: “peix al cove”. La propera negociació amb el govern agònic de Madrid que tregui el tema.

Clar que pot ser que a CiU a Barcelona ja li vagi bé el que hi ha...