Luís Herrera, un exemple que és un llegat que no te preu!

Un dissabte al matí, intens, ple d’emocions. L’homenatge a Luís Herrera que li hem fet en el Centre cívic del pont Major ha estat impressionant. Pel protagonista i la seva extensa família, pel documental Excel·lent del marc Planagumà, per les intervencions del diferents oradors i pel públic divers i entregat que ha gaudit del calor de l’emoció més forta.

Masses cops he vist desaparèixer persones que han estat rellevants en l’acció social i política des de l’honestedat i el compromís, gent que ha preferit un cert anonimat, més enllà del seu cercle més proper, que a voltes no ha tingut càrrecs rellevants, però han estat exemple per a molts i fonament de qualsevol canvi o millora en el seu cercle o més enllà en el conjunt de la ciutat.

En un moment d’un cert nihilisme on sembla que tot el que s’ha fet no val per a res, es pot caure en un oblit que ens trenqui les arrels. I sense arrels tot el que construïm pot se efímer i víctima de qualsevol ventada, ni que sigui musicada amb grans soflames de canvi. Aquest, el canvi real, si no te arrels és efímer i el vell poder conservador, aquest si que ben arrelat, torna les coses al seu lloc.

Al homenatjar a en Luís de forma més que merescuda, o fem també a tots aquells que la desmemoria pot deixar a l’oblit. Aquells com Paco mera, o el tres Àngels, que he citat amb la meva intervenció, l’Angel Pageo, l’Angel Serradell i l’Angel Santos. Tots ells i els altres que varen forjar el canvi de la dictadura a la democràcia a base de sang i patiment i també de generositat i exemple.

Centenari de Santiago Sobrequès, un mestre i un ciutadà gironí

Al voltant del centenari del naixement de Santiago Sobrequès la ciutat farà al llarg d’aquest un any un conjunt d’actes i exposicions per homenatjar una persona que potser molts gironins no recorden. Avui en un emotiu acte al saló de descans del teatre municipal s’ha endegat aquest just reconeixement

La ciutat és molt diferent de la de l'any 1973 quan ens va deixar prematurament amb tant sols 60 anys, en un moment dolç de la seva trajectòria acadèmica. Jo vaig gaudir del seu darrer any de docència, poc després d’acabar el curs 1972-73 va morir. En aquell moment jo era un jove estudiant d’història compromès clandestinament en la lluita antifranquista, agosarat i ingenu en la meves intervencions a les assemblees d’estudiants a la Casa de Cultura, en aquell moment seu del Col·legi Universitari de Girona.

Recordo els seus comentaris benèvols a un examen de la guerra civil catalana del segle XV que m’havia qualificat amb un excel·lent, tot i que la meva ploma semblava més inspirada en la guerra del Vietnam que en l’edat mitjana. Em ve a la memòria també quan em va acompanyar a la Sarfa per a tornar a casa meva, a Llagostera, desprès d’uns comentaris sobre Franco que vaig fer en públic, davant la filla del comissari de policia de la ciutat, donant-me savis consells tement per la meva seguretat.

En “Met”, com li dèiem afectuosament els estudiants, era un mestre i un ciutadà, coherent i compromès. Sempre seré fidel als mestres que he tingut.

Record per l'exemple que ens commou

Avui a les set de la tarda assistiré a un acte dolorós i alhora reconfortant  d’homenatge a Melcior Coll, que ens va deixar com a conseqüència d’un tràgic accident el passat 22 de desembre.

En Melcior en els darrers anys presidia l’Associació de Gent Gran de Sant Narcís que té la seva seu al Centre Cívic. Per a mi, aquets darrers anys, una de les respostes més gratificants que he trobat en l’acció municipal ha estat la que la gent gran organitzada de la ciutat m’ha donat. En una societat presonera d’un fort individualisme induït que a voltes té molt d’egoisme, sempre he trobat gent, bona gent, que a contracorrent feia de la generositat la seva activitat quotidiana. 

Quan fa uns dies en Jaume, en Pere i en Ramon em van convidar en nom de la junta de l’Associació a aquest acte compartíem pena i esperança. Pena, dol per l’absència de  la persona que recordem. Esperança perquè no hi ha res que mogui tant i a tants que l’exemple que ens commou. 

Els que entenem la política com a exemple i servei, sempre ens hem d’emmirallar amb aquells que generosament es dediquen als altres.