Luís Herrera, un exemple que és un llegat que no te preu!

Un dissabte al matí, intens, ple d’emocions. L’homenatge a Luís Herrera que li hem fet en el Centre cívic del pont Major ha estat impressionant. Pel protagonista i la seva extensa família, pel documental Excel·lent del marc Planagumà, per les intervencions del diferents oradors i pel públic divers i entregat que ha gaudit del calor de l’emoció més forta.

Masses cops he vist desaparèixer persones que han estat rellevants en l’acció social i política des de l’honestedat i el compromís, gent que ha preferit un cert anonimat, més enllà del seu cercle més proper, que a voltes no ha tingut càrrecs rellevants, però han estat exemple per a molts i fonament de qualsevol canvi o millora en el seu cercle o més enllà en el conjunt de la ciutat.

En un moment d’un cert nihilisme on sembla que tot el que s’ha fet no val per a res, es pot caure en un oblit que ens trenqui les arrels. I sense arrels tot el que construïm pot se efímer i víctima de qualsevol ventada, ni que sigui musicada amb grans soflames de canvi. Aquest, el canvi real, si no te arrels és efímer i el vell poder conservador, aquest si que ben arrelat, torna les coses al seu lloc.

Al homenatjar a en Luís de forma més que merescuda, o fem també a tots aquells que la desmemoria pot deixar a l’oblit. Aquells com Paco mera, o el tres Àngels, que he citat amb la meva intervenció, l’Angel Pageo, l’Angel Serradell i l’Angel Santos. Tots ells i els altres que varen forjar el canvi de la dictadura a la democràcia a base de sang i patiment i també de generositat i exemple.