El centres Cívics de Girona, cara i creu.

Ahir vaig assistir al 10é aniversari del centre Cívic de Pont Major. Em va tocar a mi inaugurar-lo en el seu moment i dirigir activament la política de centres cívics de la ciutat. Vàrem fer un programa marc i Girona va esdevenir referent en aquets mena d’equipaments. Recordo la polèmica dins del govern de si eren centres culturals perifèrics o una xarxa sòcio-cultural on els protagonistes eren els veïns i havien d’abastar tota la ciutat i integra-hi tota la ciutadania. Pels punts guanyà aquesta darrera opció que jo defensava.

La coproducció, la cogestió en molts àmbits i el suport constant dels professionals ha estat una norma en aquest projecte. En aquest àmbit ha estat clau la selecció dels directors i directores i dels professionals de suports, que amb el nom d’auxiliars pràctics, fan i han fet molt més del que el seu nom indica. Ahir en vaig veure un grapat i el hi vaig fer arribar la meva consideració i amistat.

Amb el nou govern s’han mantingut bona part dels criteris anteriors, permeten que els bons professionals fessin la seva feina, però s’han comés dos erros greus i si no ho impedim un de tercer es al camí. M’explicaré...

Cronològicament el primer dels errors és la Marfà, el qui havia de ser el gran centre cívic de referència per a Santa Eugènia, fent de can Ninetes un espai congestionat amb els veïns i enllaçat amb el primer, l’han convertit en un híbrid de centre cultural gestionat independentment i amb la senya d’identitat d’un centre de música privat. Greu error, perdent el barri una gran oportunitat!

El segon, mantenint el modern com a una ruïna, quan s’havia projectat el nou centre cívic del barri vell i ja hi havia pressupostats 800.000 € per a la primera fase. Es canvia per les voltes d’en Roses, on hi havien d’anar pisos assistits i ara tenim un centre cívic petit i inadequat. Error, al no complir les expectatives d’un barri que tant ha reclamat un espai cívic digne.

I ara amb el nom de centre cívic volen situar a Santa Clara, en l’edifici on hi ha la central del moli, un espai per a gent gran sense tenir en compte l’estat de l’edifici i sobre tot les radiacions magnètiques que les turbines a la planta baixa, poden afectar a la salut de la gent amb una estança continuada 

Improvisació, continuïtat com inèrcia i no com a convicció, manca d’implicació, poques millores en la programació i manca de mitjans que afecten a alguns centres...l’altre cara de la moneda d’una celebració a la que ens hem sumat, però, per a sumar i seguir, no per anar enrere.

Un comiat que m’ha portat a fer una reflexió sobre els serveis socials de la ciutat

Dijous a les dues tenia una cita al Centre Cívic Ter. La fins ara responsable del servei adreçat a la Gent Gran i a la Dependència feia una petita celebració per a comunicar-nos que es jubila parcialment i comença una nova etapa de la seva vida.

Un comiat que ha reunit a una bona part dels que estan treballant a primera línia en els serveis socials de la nostra ciutat, no me n'he estat de dirigir-los unes paraules d’afecte i m’he adreçat especialment a la Dolors fent-li sentit tota la meva admiració per tots els anys esmerçats al servei dels més febles de la nostra ciutat i a la seva especial facilitat per a treballar en equip.

Poc després d’entrar al govern de la ciutat el 2003 vam treballar en un diagnòstic sobre la gent gran i les seves necessitats, vam veure la necessitat de crear un servei específic que, en col·laboració amb els equips d’atenció primària, treballés en aquest àmbit. Després l’aprovació de la llei de la Dependència es demostrà que l’havíem encertat, fet que ens va permetre amb una eficàcia contrastada per la Generalitat, atendre sense llistes d’espera l’enorme quantitat d’usuaris que vam haver d'assumir.

Les polítiques socials de Girona foren un exemple a seguir i d’entre elles, l’atenció a la gent gran una de les joies de la corona. Avui una persona clau, la Dolors reduirà la seva implicació en el projecte. Fa unes setmanes vaig rebre una noticia molt diferent i desagradable, la Maite, una treballadora excel·lent que des del primer moment del projecte va estar amb nosaltres, va ser acomiadada pels actuals responsables de l’Ajuntament. Manca de sensibilitat, poca traça amb la gestió de recursos humans... Avui la Dolors l’ha recordat i he valorat el que costa fer un bon equip i la facilitat que dóna la ignorància per a desbaratar-ho. Aquest equip hauria de ser avui més ben tractat. També altres serveis que resisteixen i que necessiten aire i aigua.

Ha passat gairebé un any des que no tinc responsabilitats en aquest tema i he volgut marcar distància per deixar fer. Ara em veig en l’obligació en el futur de ser més insistent, i ho seré, quan després d’un any veig que sobretot s’ha deixat de fer coses i en canvi poques coses s’han fet... Tenir els millors serveis, i els de Girona ho són, no és suficient, calen recursos i una bona direcció, tant per a dirigir com per saber cap on t’has de dirigir.

Font: Girona.cat

El Ple de Febrer

Un ordre del dia amb més punts del que ens tenia acostumat fins ara el govern,  al meu parer els  més destacats foren la resolució per assegurar el cabal ecològic del Ter, l’aprovació inicial de la reforma del reglament perquè puguin participar les associacions en els Plens i la ratificació de pertànyer a l’associació de municipis per a la independència.

En l’apartat de mocions s’aprova l’exigència del pagament del deute que la Generalitat té amb el nostre Ajuntament, més de 19 milions d’euros com va reconèixer ahir l’alcalde. Gairebé unanimitat , desprès de que tant PSC com CiU renunciessin a la seva moció a favor de la nostra. Llàstima de l’abstenció de la CUP en una nit no gaire afortunada en la presentació i defensa de les seves mocions.

La data el març pel fòrum cívic i el maig per a la Audiència pública són una bona noticia, caldrà però agilitzar els mitjans que l'ajuntament ha d'oferir als veïns per a defensar els seus interessos davant ADIF i preparar molt bé l'Audiència per a satisfer les incògnites que té encara el projecte convencional. La presència i la veu de les entitats al Ple serà una garantia per assegurar que es desenvolupi correctament el procés.

Un tema en que incomprensiblement el govern, amb la crossa del PP, es va entestar a aprovar fou la reconversió del projecte de pisos assistits per a gent gran en centre cívic. No s’aguanta per enlloc, ni pel finançament que ara repercutirà al 100% en l’Ajuntament, ni  per la ubicació mitgera entre apartaments, sense cap plaça que li doni amplitud i sense cap debat amb veïns i associacions del barri vell. Va faltar cintura i serà un tema que portarà cua.

En l’apartat de precs i preguntes demanàrem més implicació de l’¡Ajuntament en suport als veïns afectats pels problemes de les calderes amb gas natural, a la que l’alcalde es va comprometre a actuar amb decisió i la referida a “Girona Tria”, l’equip que ha estat acomiadat malgrat l’èxit dels darrers anys que ha tingut en les seves campanyes per a fomentar el reciclatge, resposta del primer tinent d’alcalde insuficient i preocupant.

Un cop més la manca d’autocontrol en la presentació de mocions i els parlaments diguem-ne excessivament extensos d’alguna portaveu allargaren innecessàriament el Ple que acabà a la 1 tocada. Que sigui llarg un Ple si els temes ho necessiten no és el problema, ho és si per repetitiu s’allarga i avorreixes als ciutadans que, presents o mitjançant la connexió a Internet, et segueixen.

La Fira d'Entitats del Voluntariat de Girona

Un diumenge assolejat a Montjuïc

Grup de veïns de Montjuïc a una processó l'any 1955 (foto Diari de Girona)

Aquest diumenge s’ha celebrat la setena trobada dels antics residents del castell de Montjuïc, aquells que en els anys 50 i 60 del segle XX deixats de la mà de Déu i obligats per la misèria, emigraren en penoses condicions a la nostra ciutat. Mancats d’habitatge, o amb més aviat dels diners per llogar els buits que hi havia a Girona, improvisaren les seves llars que s’anomenaren “barraques”.

De la mà de l’actual defensor de la ciutadania, en Ramon Llorente, fa set anys es va concretar una gran idea: reunir els antics residents i les seves famílies en aquets indret, ara rodejat de bons habitatges. Els especuladors locals a finals del franquisme, reubicats aquets molestos inquilins,  van possibilitar la seva construcció. Ben connectats a l’Ajuntament de la època aquest va desistir de la compra per tres milions de pessetes de tota la muntanya de Montjuïc, a favor d’aquells, abans i ara, que fan del robatori, legal evidentment, del  bé comú negoci.

La transició va possibilitar un canvi de règim sense vessament de sang, el cost fou la impunitat del que saquejaren el país sota la bota d’una repressió que durà fins després de la mort del dictador. Es pot veure el got mig ple, en la història contemporània no hem gaudit d’un període de llibertats, incomplertes és veritat, tant llarg.

La memòria, amb esdeveniments com el del diumenge, que no són flor d’un dia, ens permeten completar la memòria mancada. Veure les exposicions dels “Caseron”, una casa rehabilitada en part testimoni de l’època, que  van creixent amb noves imatges, han de permetre una exposició itinerant pels Centres Cívics de la Ciutat, que espero el nou govern local faciliti com de les paraules de l’Alcalde entenc compromesa.

Un migdia assolellat, un futur complex en un present que mirant el passat, el difícil passat, hem de fer millor aprenent dels que encara avui, gent gran, en dóna exemple.

Una Santa Eugènia viva , una festa major que ha estat un exemple de convivència.

Un exemple d’esforç per la cohesió social és la millor definició que em surt per valorar la festa major d’enguany a Sta. Eugènia. Una gran varietat d’activitats darrera de les quals hi ha un munt de veïnes i veïns que han sabut treballar en una gran varietat d’associacions i alhora mancomunar esforços per treballar plegats.

Són ja molt anys d’un programa viu que s’anomena “Educació i Convivència”, dos noms que tenen conceptes forts al darrera. Programa que ha passat els seu alts i baixos però deixa un pòsit, una brasa de la que es fonamenta la vida associativa d’un barri que ha estat poble.

Els errors en l’execució del Pla de Barris, l’excessiu dirigisme i la nefasta direcció política d’una persona avui ”no grata” en el barri, no ha pogut trencar l’esforç col·lectiu on han tingut també un paper molt positiu les treballadores i treballadors municipals del centre cívic, els serveis socials i la biblioteca.

Amb l’esperança que la Marfà, el Centre de Dia i el Centre Jove “Salvador Allende” siguin una realitat viva sempre em sentiré eugenienc, d’una realitat social viva d’una Girona que volem acollidora i socialment responsable.

Taialà, la Marfà, i el Fòrum del TAV

Una proposta als indignats

Com a resultat del post que vaig fer fa uns dies he rebut un nombre força important de missatges de gent acampada a Girona i altes indrets de l’estat. El comú denominador ha estat la correcció i la voluntat de debat de idees amb respecte. Ha estat per a mi molt gratificant comprovar la maduresa del nucli majoritari del moviment 15M.

Al meu parer, deia, les acampades tenien un recorregut que calia transformar, en aquest sentit s’han pronunciat aquets darrers dies les assemblees a diferents ciutats. Però de cap manera el sentit del que deia passa per una desmobilització.

Estem vivint en el nostre país i en bona part del món occidental situacions enormement preocupants, també encoratjadores com el resultat dels referèndums a Itàlia, i ara més que mai cal una democràcia participativa que equilibri els dèficits del sistema representatiu. Aquest és fonamental però insuficient, li calen profundes reformes i aquestes solament poden sortir del debat ciutadà.

Des de les responsabilitats  que exerceixo faig una proposta al moviment d’indignats de Girona, que usin els set centres cívics de la ciutat per a continuar la seva tasca de reflexió i proposta. És posar a l’abast uns espais descentralitzats que són un mitjà que està a l’abast de tots el ciutadans. Es trobaran com a casa, perquè he volgut que siguin i els ciutadans que en fan ús així ho han volgut, un espai de llibertat.

Nous equipaments al Barri Vell-Mercadal, Güell-Devesa i la zona sud

Administració i alfabetització digital

La Xarxa de Centres Cívics de Girona: creativitat i convivència

En aquests anys que m’he responsabilitzat de la  Xarxa de Centres Cívics crec que hem aconseguit que avui siguin un instrument clau de la política municipal per fer crèixer el capital social: les relacions i la confiança entre les veïnes i els veïns. Darrera cada activitat hi ha un centre d’interès que mobilitza persones a fer coses amb els altres. Les activitats majoritàriament organitzades o promogudes per entitats (70%), són un dels motors per crear, promoure i mantenir les associacions.

L’existència de les entitats millora la vida social als barris i ajuda a estructurar socialment la ciutat. El centres cívics són un instrument potent per a fer possible que la ciutadania contribueixi a l’interès col·lectiu.

Els centres cívics són un model d’equipament on la gent, la ciutadania, són els promotors i protagonistes de l’activitat. En els centres cívics no pretenem gestionar l’oferta i la demanda cultural sinó que fem emergir els interessos culturals a partir de la pròpia gent. Entenem la cultura com a motor d’organització social i pretenem estructurar un model de convivència a través de l’activitat conjunta.

Disposem d’espais socialitzadors que fomenten les relacions socials, posa en contacte persones amb el seu entorn i trenca aïllaments. Els centre cívics han esdevingut punts naturals de trobada, un referent en el mapa mental i social dels veïns.

Una de les meves tasques ha estat vetllar perquè els centres cívics siguin un espai acollidor, on tothom hi tingui cabuda. Caldrà continuar aquesta tasca en la que la xarxa ha de jugar un rol estratègic. Facilitar més que fer, promoure i , finalment coproduïr amb les ciutadanes i ciutadans.

"...interactuar amb la ciutadania..."

Balanç de la feina feta pels serveis socials el 2010

"Retallades o incendis?"

Publicat a el Diari de Girona el 7 de febrer.

"JESÚS BADENES 
Aturar-se a escoltar Joan Olóriz (ICV), tinent d'alcalde de Polítiques Socials de Girona, suposa alguns riscos. Un dels més greus és que convida a pensar. Divendres, en l'habitual roda de premsa del govern tripartit de Girona, va llançar una reflexió que hauria de fer-se més d'un dels que acaben d'aterrar a la Generalitat. Olóriz va instar les administracions a no fer "retallades indiscriminades" en àmbits que després podrien requerir plans de xoc que resultarien molt més cars.

Hi ha infraestructures i equipaments que -més enllà de la inversió que suposen- tenen un component social que no es pot deixar de banda. Algú podrà pensar que parlo de centres cívics o de casals de gent gran. No. Parlo de comissaries, d'hospitals i d'escoles. Voler retallar inversions necessàries només ens porta a haver d'activar sistemes d'emergència o deixar cronificar alguns problemes. Tenim l'exemple dels barracons. Allò que havia de ser una solució provisional, s'ha convertit en la norma. Per no fer inversions necessàries quan calia. Espero que amb les retallades no acabem provocant més incendis."

Record per l'exemple que ens commou

Avui a les set de la tarda assistiré a un acte dolorós i alhora reconfortant  d’homenatge a Melcior Coll, que ens va deixar com a conseqüència d’un tràgic accident el passat 22 de desembre.

En Melcior en els darrers anys presidia l’Associació de Gent Gran de Sant Narcís que té la seva seu al Centre Cívic. Per a mi, aquets darrers anys, una de les respostes més gratificants que he trobat en l’acció municipal ha estat la que la gent gran organitzada de la ciutat m’ha donat. En una societat presonera d’un fort individualisme induït que a voltes té molt d’egoisme, sempre he trobat gent, bona gent, que a contracorrent feia de la generositat la seva activitat quotidiana. 

Quan fa uns dies en Jaume, en Pere i en Ramon em van convidar en nom de la junta de l’Associació a aquest acte compartíem pena i esperança. Pena, dol per l’absència de  la persona que recordem. Esperança perquè no hi ha res que mogui tant i a tants que l’exemple que ens commou. 

Els que entenem la política com a exemple i servei, sempre ens hem d’emmirallar amb aquells que generosament es dediquen als altres.

Impressions sobre l'Audiència Pública del TAV

Hem celebrat l’audiència Pública del TAV i us faig avinents unes breus pinzellades de les impressions que hi he tret.

En primer lloc  aquest esdeveniment ha permès que el govern recollís documentalment les actuacions fetes des de que van començar les obres, és a dir: hem  solucionat una mancança, doncs fins aleshores les informacions eren incompletes i disperses.

En segon lloc, cal diferenciar les intervencions de les forces polítiques que no estan en el govern en les que la proximitat electoral feia difícil l’acostament, d’aquelles d’àmbit veïnal i ciutadà que han situat mancances que el govern recull amb voluntat de canvi.

En tercer lloc penso que les conclusions permeten un camí d’acord positiu. Obrint espais informatius als centres cívics on les entitats ho demanin, fer un programa periòdic a TVGI que permeti una informació dinàmica . Especialment rellevant és al meu parer els compromisos de crear una comissió o fòrum ciutadà on s'hi poden adherir les entitats veïnals i ciutadanes per a fer un seguiment i debatre els temes pendents i que anualment es celebri una Audiència Pública que asseguri la participació dels gironins i gironines en les decisions del desenvolupament d’una obra que encara durarà forces anys.