Aquest dies hem vist com s’ha implementat un nou model de cobrament de la RMI que ha portat a la confusió dels serveis socials municipals i al desconcert dels beneficiaris d’aquest programa.
Però els canvis amagats darrera l’òmnibus legislatiu són mes profunds. Aquestes modificacions són derogacions de les modificacions introduïdes pel Decret Llei 1/2010, de 12 de gener, de modificació de la Llei de la renda mínima d’inserció i, en altres casos, són modificacions de la mateixa Llei.
Els principals canvis que introdueix aquesta llei, tenen a veure amb:
- Requisits de residència a Catalunya per tenir dret a la RMI
- Requisits econòmics per tenir dret a la RMI
- Permanència a Catalunya mentre es percep la prestació
- Temps de resolució dels expedients per part del Departament de Benestar Social i Família
- Modificacions en l’import i en el pagament de la prestació
- Establiment de durada màxima de la prestació
- Limitacions pressupostàries
Em referiré per espai solament a dos, de les que s’ha parlat poc.
La modificació de l’article 11.2, amplia el temps que es concedeix el Departament de BSF per resoldre els expedients de sol·licitud de RMI, que passa de dos mesos (el termini actual) fins a 4 mesos, transcorreguts els quals, si el sol·licitant no ha rebut cap comunicació, s’ha de considerat desestimat l’expedient.
Aquesta modificació retarda considerablement la resolució dels expedients, de tal manera que pot suposar un augment de la despesa de l’ajuntament en ajuts d’urgència i rescabalament mentre el sol·licitant no comença a rebre la prestació. En els darrers mesos, s’ha notat un retard en el temps de resolució dels expedients, degut a l’elevat nombre de sol·licituds que es tramiten, però en cap cas ha arribat als 4 mesos.
També es modifica l’apartat 3 de l’article 23. Estableix, amb la modificació d’aquest article, el canvi més substancial a la Llei actual de RMI, de tal manera que fixa un període màxim de permanència en el programa de 60 mesos (5 anys). Es permetrà continuar els que tinguin 60 anys o més. Podran continuar cobrant la prestació fins als 65 anys.
Però es genera incertesa en els casos de persones majors de 50 anys, amb els quals, la inserció laboral és difícil per la seva edat i en un context de crisi econòmica com l’actual. Hauran d’estar un mínim d’un any fora del programa, un cop passats 5 anys com a beneficiaris de RMI, per poder continuar cobrant la prestació? La valoració que el beneficiari es troba en una situació de pobresa severa la realitzaran els professionals del SBAS, o directament l’equip tècnic de l’RMI si és un cas laboral, o d’objectius assolits? Cal recordar que, segons informacions des de l’Equip Interdepartamental de PIRMI, els SBAS únicament realitzaríem el seguiment dels casos considerats socials, no dels laborals i que s’introduïa la possibilitat de tancar el pla de treball, que no la prestació, en aquells casos que no fos factible la inserció laboral.
En qui recau la decisió de prorrogar la prestació més enllà dels 60 mesos? Pel redactat sembla que sigui únicament en la Comissió Interdepartamental del PIRMI i no diu que l’informe d’avaluació per demostrar pobresa severa i continuar en el programa l’hagin de realitzar els SBAS.
Totes les modificacions introduïdes semblen tenir el mateix objectiu: reduir el nombre de sol·licitants i beneficiaris i produir estalvi econòmic. La RMI deixa de ser una prestació garantida i queda sotmesa a pressupost, amb la qual cosa, la lluita contra la pobresa i a favor de la inserció social es veuran compromeses de manera important.
Per altra banda, no només no introdueix cap millora de cara a la intervenció social amb les persones que es troben en situació de pobresa, sinó que elimina alguna de les millores que s’havien establert fins al moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada