dimarts, 16 d’agost de 2011

Reflexions a la llum dels incendis de Londres





A tots ens indigna veure com quatre trinxeraires peguen i roben a un adolescent de 13 anys o un grapat de delinqüents cremen la botiga d’una persona que li ha dedicat els esforços de tota una vida. Les imatges d’aquests dies a les més importants ciutats angleses ens han colpit amb imatges d’aquesta mena.


Però tot això és el resultat de la manca de valors, de no saber què és “el bé i el mal” com diu el primer ministre conservador anglès? El remei és més policia, menys respecte als drets humans i posar a la presó a tots els adolescents incívics?


Darrera d'aquesta mena d’explicacions hi ha tota una actitud classista i elitista que no és patrimoni solament de la classe dirigent britànica, però aquesta n’és un exemple al haver estat amb Margaret Tatcher la precursora d’un model de fer política.


És com un tornar enrera, però amb un maquillatge de modernitat. El darrer “best seller” de Ken Follett ens narra tot el contrari: com apareix a començament de segle XX una nova forma de fer política a redós dels sindicats britànics que trenca la vella èlit conservadora que vivia de les diferències enormes de classe i de la manipulació del sistema electoral.


El que es fa als anys setanta i als vuitanta a la Gran Bretanya és destruir aquests canvis, trencar la solidaritat obrera, afeblir els sindicats, és a dir els “valors morals del bé el mal” arrelats en les sectors més pobres però dignes com a resultat del seu treball i la cohesió social.


La manca de feina digna, d’oportunitats és avui el mal de molts, però també un avantatge per als que amassen grans fortunes sense escrúpols. Per aquests no hi ha mà dura, ni un mot de Cameron. És lògic: són els seus, es coneixen del mateix club, han anat a les mateixes escoles privades, a les millors universitats, viuen als mateixos barris luxosos.


Realment algú pot creure que els que han provocat la malaltia la guariran? El més segur és que amb les seves polítiques l'agreugin.

2 comentaris:

  1. El capitalisme ha creat un submón d'exclosos, gent marginada sense valors que no se senten representats per ningú. Un submón de marginació, incultura, manca de referents....l'única finalitat d'aquesta gent és tenir capacitat de consum, el miratge del capitalisme, del consum, ha acabat alienant a generacions senceres. i tot això no es resolt ni amb ma dura ni amb autoritarisme.

    ResponElimina
  2. Cal promoure valors de solidaritat i compromis i donar exemple des de la política per aconseguir la confiança de la gent amb els seus representants.

    ResponElimina