El Referèndum constitucional és una necessitat democràtica imprescindible

Jordi Solé Tura

Ens trobem, primer de tot, davant d’una imposició de l’economia sobre el dret on s’imposa un criteri econòmic neoliberal, no en una llei ordinària, sinó en la mateixa constitució. Un pensament econòmic, que es pretén únic i excloent, malgrat que la situació de misèria i desemparament de bona part de la ciutadania es deu, precisament, als efectes d’aquest pensament econòmic.

En segon lloc aquesta proposició consensuada pels dos partits majoritaris és una clara ruptura del pacte constitucional. Una constitució que, com va qualificar el traspassat Jordi Solé Tura, uns dels autors de la mateixa, es podia considerar oberta, es a dir, que permetia diferents lectures i per tant la possibilitat de polítiques diferenciades en funció de les majories de govern.

La Constitució aprovada en referèndum pels ciutadans el 1978 deixa de ser la Constitució de tots per a esdevenir la dels neoliberals.

I finalment, però com a element més significatiu, es consolida el pas de la democràcia (el govern dels homes pobres lliures) a la oligarquia (el govern dels homes rics lliures).  En la mesura que un canvi d’aquesta transcendència es pren estrictament per diputats convocats d’urgència l’agost, sota la pressió dels anomenats mercats i d’instàncies econòmiques internacionals – sense que ningú hagi donat legitimitat amb els seus vots a aquests grups de pressió.

Mentre els catalans formem part de l’estat espanyol aquests fets no ens poden deixar indiferents i ens hem de mobilitzar per a impedir-ho.

Per tot això l’exigència d’un referèndum el mateix dia de les eleccions generals esdevé una necessitat democràtica urgent i imprescindible.