La inesperada notícia de la paralització dels pisos assistits de la Cort Reial i del Centre de Dia per Gent Gran s’ha convertit en un joc de despropòsits per a justificar aquesta innecessària i precipitada decisió. Sembla que l’Eduard Berloso, responsable dels serveis socials municipals, treu una carta del desembre passat de l’antic responsable d’urbanisme municipal i actual de patrimoni de la generalitat on donava la repercussió per la hipoteca que vivendes de Girona havia demanat per a 10 anys si aquesta requeia al 100% en els llogaters, i amb un temps tant curt d’amortització sortia exageradament alta per a uns pisos d’aquetes característiques.
Així li vaig dir a l’esmentat responsable recordant-li una vegada més que abans de demanar hipoteques s’informés dels objectius i necessitats del projecte. Amb la responsable dels serveis econòmics i la d’urbanisme, que substituí al Joan Pluma, replantejàrem el tema amb l’objectiu de reajustar la hipoteca i/o denamanar-ne una altra a 30 anys, fet que permetia assumir el projecte sense excessius costos indirectes per a l’Ajuntament.
Aquest es el camí que havia de seguir l’actual responsable dels serveis socials abans d’abandonar el projecte amb un argument que ara no tindria vigència si es fan els deures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada