Els meus alumnes, no venen a classe per que ho volen fer en millors condicions.

Avui els meus estudiants de batxillerat fan vaga, els hi sobren les raons. Fills d’un període d’abundància, acostumats a creure el que des de gairebé totes les fonts se’ls hi deia, que si eren bons minyons i estudiaven molt no tenien que preocupar-se del futur, avui es troben amb un magre present i amb un més que incert futur.

Soc testimoni de les seves febleses, el desig pel consum i per un lleure sense obligacions, però també ho soc de les seves virtuts i son moltes, tolerància, amistat, generositat, curiositat...i responsabilitat, si se’ls atorga la direcció d’un procés, preparar una classe, dirigir una reunió, ho fan amb molta més cura del que recordo jo de la meva generació.

Els hi dono història contemporània a primer de batxillerat i història, també contemporània, d'Espanya i Catalunya a segon. Soc d’aquells professors que acaba el programa, però quan faig la seqüenciació dels continguts al llarg del curs tinc cura de reservar hores per al debat, temps per a reflexionar sobre les notícies de l’actualitat, educar no és instruir, o al menys no solament, cal ensenyar a pensar a fer-se una opinió personal i  fonamentar-la amb rigor.

Avui fruit del debat els meus alumnes fan vaga, però no tots de la mateixa manera, la majoria no vindran i s’organitzaran per a anar a la manifestació, d’altres han decidit venir a les primeres hores i després confluir amb els seus companys a la manifestació. Raons diferents, mètodes diferents, per un objectiu comú.

Soc optimista, crec en els canvis qualitatius a partir de l’acumulació de forces, moltes coses estan passant entre els i les nostres joves, bona part de les quals no han emergit encara, també va passar això en la meva generació. Una nova avantguarda s’anirà formant a universitats i instituts, entre els joves desocupats o subocupats. Aquest és el llevat imprescindible per a decidir, per a decidir-ho tot.