8A: Avui és ara i demà!

Estarem amatents a les intervencions que facin els nostres representants i de les respostes que rebran dels diferents grups dels Congrés de Diputats. No estem sols, no tot comença ni acaba en el PP-PSOE. Esquerra Plural i bona part del grup mixt estaran al nostre costat, forces emergents que tard o d’hora trencaran el bipartidisme.

Prendrem nota del que faran els diputats catalans i especialment els gironins, no entendrem que s’arrenglerin acríticament amb aquells que ens neguen el dret a decidir. Hauran de donar moltes explicacions si es que en tenen. La seva dimissió serà una exigència que estarà sobre la taula per moltes disfresses que es posin.

Ens concentrarem a 2/4 de nou a la plaça del vi, passarà el mateix a molts pobles i ciutats, per cal que  ningú oblidi que el que avui plantegem a Madrid és una reivindicació popular que el Parlament vehicula, però que la seva arrel i el seu poder emana de poble.

Res està decidit i gairebé tot està per fer i continuo pensant que tot es possible. No somnio truites, entenc les enormes dificultats però no renuncio a res. Bé, si, renuncio al statu quo. Soc conscient de la corrupció instal·lada també a Catalunya, dels interessos contradictoris de gent que diu que està al nostre costat, però això no és nou. No hi ha ni un sol procés de canvi profund en tota la història sense interessos contradictoris.

I es en la contradicció que superarem les mateixes contradiccions, és la dialèctica dels processos, el devenir dels canvis , el paper complex de la lluita dels pobles i les seves avantguardes.

Els que entrem al darrer terç de la nostra vida, amb sort, tenim avui el regal de viure un procés com aquest. Hem de contribuir que el protagonitzin aquells que tenen tota la vida per davant, tot el temps per a fer possible allò que, els instal·lats al statu quo, ens repeteixen un cop i altre que es impossible.