L’urbanisme trabucaire (1) . Un relat dintre d'un altre relat.

CiU en els llargs anys de la majoria absoluta de Joaquim Nadal encunyà el terme d’urbanisme trabucaire per exemplificar el model intervencionista de l’alcalde en l’ús i abús dels convenis urbanístics, del Pla general i del desenvolupament urbanístic que se’n deriva, per a construir el seu model de ciutat.

No entraré en la qualificació o desqualificació que una  terminologia tant descriptiva  em permetria, em centraré en algunes de les apreciacions que en un recent article l’ex-alcalde ens aporta. Una mena de publireportatge a posteriori del bon urbanisme que es feia quan governava.

Dels tres grans temes que enceta, un en que posa especialment  l’accent és en el patrimoni, com un element clau de la política urbanística dels seus governs. Parlaré d’aquest i deixaré els altres per un altre dia.

En aquest cas la seva memòria i la meva no concorden, pel que recordo quan estava a l’oposició i pel que he vist més tard quan estava al govern. No es pas el patrimoni el resultat més constatable d’alguns dels més importants canvis urbanístics de la ciutat, on es prioritzaren les obres públiques finançades per conveni o el “cash” de la venta del patrimoni resultant. En el barri vell, com és el cas exemplificador del Pou Rodó, cero patrimoni. La llista seria llarga.

En vuit anys de govern no vaig poder veure, malgrat demandes reiterades, un inventari clar i complert del patrimoni municipal. Recordo també quan intentarem endreçar l’inventari dels habitatges propietat municipal, vàrem parar a dures penes la venta de patrimoni que una decisió de Ple, en l’època de la majoria absoluta, permetia vendre’ls a per sota del preu de mercat d’aleshores, fet que portava a alguns dels agraciats a vendre-se’ls immediatament, fent una bona plusvàlua.

Els historiadors sabem de la importància que tenen  els relats, per això cal tenir una pluralitat de fonts i de relats, per a escriure una història veraç. Recordo el regal d’un amic quan vaig entrar com a regidor, un llibre de poemes, amb un de subratllat, que acabava dient “escriu, escriu! Els anys que vaig  governar, vaig cometre l’equivocació d’escriure poc, la feina em menjava les hores, gran equivocació!  Aquests darrers anys he intentat esmenar-la. Ho continuaré fent. Continuaré escrivint!