dijous, 24 d’abril de 2014

A Girona també. Crisi de la política o dels polítics?


De Girona estant, des de l’escó de l’Ajuntament veig que es succeeixen esdeveniments que fa un temps qualificaríem com a mínim d’inesperats. No formen pas, fonamentalment, de les polítiques, o de la seva mancança, del govern actual de CiU en minoria, que també, sinó que més aviat afecta als escons de l’oposició.

Palomares comença la saga de trencament de grups. El primer fou el PP doncs, i el missatge fou inicialment confús, fins que la pràctica l’ha situat com un apèndix, amb una lleugera independència puntual, del govern municipal. Fins ací poca història, més enllà de haver estrenat des del 1979 els escons no adscrits.

Darrerament Bonaventura s’ha despenjat de la CUP, sorprenentment per un tema que no semblava clau com per a provocar un trencament, però que certament va facilitar l’abstenció que amb el vot de qualitat s’aprovés la compra de la col·lecció Santos Torroella, que ara ens diuen anirà a càrrec del cànon de l’aigua, fet que encara fa més estrany el seu posicionament que contradiu la defensa del medi ambient que ha anat fent al llarg de la legislatura.

Ara apareixen núvols espessos damunt el grup municipal socialista, el segon en escons a l’Ajuntament, l’aparició d’una proposta de primàries sense la renuncia explicita de la portaveu, darrera alcaldable per la formació,  i que una regidora de fins ara de la seva confiança s’hagi afanyat a promoure’n la seva candidatura com alcaldable, tot això enverina una situació ja difícil.

El dret a decidir sembla el desencadenant de bona part d’aquestes actituds, però al meu parer s’hi afegeix el desgast del model polític clàssic. Desgast que el pateixen tots els partits, però encara més els que han tingut més responsabilitats en aquests darrers trenta anys. Te lògica que en l’àmbit local aquest desgast sigui més fort, per que amb més força es percep la indiferència o fins i tot la hostilitat que tenen els ciutadans per la política tal i com s’ha portat.

Poden pagar justos per pecadors, però es positiu que allò que s’ha guardat al rebost dels partits ara surti a la llum pública. Alguns intentaran reescriure la seva biografia, altres es presentaran com a renovadors atrinxerats en l’aparell, però, o es renova a fons la política o l’autoritarisme la bandejarà com ha succeït altres cops en la nostra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada