diumenge, 27 d’abril de 2014

De Vilarroja a Fontajau, del Pont Major a Sant Narcís, de Sant Daniel a Santa Eugènia...( Una ciutat, Girona, on els ciutadans han de ser els que més ordenin)


D’ací no pas masses dies arribarem als 35 anys d’ajuntaments democràtics. Sens dubta si alguna cosa podem salvar de la democràcia limitada que hem tingut des de la transició és la política municipal, però també he de confessar que crec que li pesa l’edat, trobem una certa fatiga de materials en els fonaments dels ajuntaments, en la seva pràctica representativa i democràtica.

Recordo que la saba dels primers ajuntaments foren els representants del moviments associatiu, veïnals, sindical, cultural...la majoria de regidores i regidors s’havien forjat en la transició, tot reivindicant i encapçalant moviments de millora imprescindibles després d’anys i panys d’una corrupció fomentada per la dictadura.


No dic que els electes d’avui no siguin gent amb bona fe i ganes de servir, pot ser no tots, es cert, però el problema es que els ajuntaments s’han deixat contaminar d’una pràctica política general que redueix la democràcia a votar cada quatre anys, tot i que cada cop més gent no vota.

Es cert també que molts ajuntaments i el nostre fins fa relativament poc temps, han tingut alcaldies amb personatges amb forta personalitat, per a lo bo i lo dolent, que han relegat, amb la complicitat sovint de la gent , la democràcia a una simple adhesió, en la mesura en que els resultats avalessin la confiança. Fou bo mentre durà? Pot ser si, però l’herència ha estat la desmobilització.

Ara amb una crisi que és més que un cicle, que toca el moll de l’os del sistema, que afecta durament les ciutats, la nostra, i especial i durament als barris, es pot perdre, si no s’ha perdut ja, la cohesió social. Els electes, al menys els que volem una ciutat, un món més just, ens posem al servei dels moviments que reprenen el camí de la democràcia directe per a fer, 35 anys després, un nou salt representatiu als nostres ajuntament.

No podem tirar per la aigüera la democràcia representativa, però ens cal modificar-la, empeltar-la amb la presència activa de la gent que pot contribuir a solucionar els problemes per que els viu directament. Aquest es un gran repte per que els barris de la nostra ciutat també són el centre. Els seus problemes son els de la ciutat i la ciutat ha de facilitar solucions, que no hi seran sense la seva participació directe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada