dimarts, 8 de desembre de 2015

Compartint acte amb Joan Tardà.


He coincidit en un acte a Palafrugell amb Joan Tardà. No el coneixia personalment, però és d’aquelles persones amb qui et sens identificat malgrat no haver tingut un tracte directe. Ha fet una tasca molt difícil al congrés però ha estat capaç de fer sentir la seva veu i fer sentir-se identificat amb el que deia a moltes i moltes persones.


El primer que et crida l’atenció és la seva bonhomia que ha mantingut en terreny hostil i sota les amenaces d'aqells que no entenen que es pugui parlar clar. Però el que pot ser menys evident per qui no el coneix o per qui el segueix poc més que per la caricatura del Polònia, és la seves qualitats intel·lectuals, la seva amplia cultura, que li permet fonamentar el que diu i guanyar-se el respecte de l’adversari.

Quan ERC em va proposar anar com independent a la llista del congrés un dels referents que em van ajudar a prendre una decisió positiva fou compartir feina amb una persona amb fonament com és en Joan Tardà. Se del sacrifici que ha tingut que fer al presentar-se i que ha acabat  acceptant, conscient del moment excepcional que vivim i de que molts el considerem necessari, imprescindible.

En un moment en que fer política fa que alguns, per rancúnia o sectarisme,  s’apuntin al apedregament, afavorint als que els importa un pito el que es digui, aixoplugats pels poders fàctics, la millor manera de deconstruir el nihilisme, aquell que diu que tots son iguals, és l’exemple. Aquest és el plus de candidatures com les d’ERC, en aquestes eleccions, en un moment tant important pel futur de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada