Nosaltres, el poble.

M’agrada la gent, escoltar i donar la meva opinió, sentir-me part de quelcom més important que el meu jo, formar part del “nosaltres”.  Aquest és el sentit de la política que arrenca de la primera declaració moderna d’independència,  la dels EE.UU., i s’arrela en les grans revolucions del segle XIX i XX. “Nosaltres, el poble”, així comencen les pàgines millors de la nostra història contemporània.

Avui vivim un temps excepcional a Catalunya del que, com a protagonistes, probablement no en som del tot conscients. Noto la impaciència, la necessitat d’anar ràpid, però veig alhora, que res de la magnitud  del que estem vivint pot fer-se corrent. Cal no saltar-se cap pas, no passar de llarg de cap estació, cercar ampliar la majoria sense perdre cap llençol pel camí.

Amb tot en contra, aconseguirem més del 47,8% dels vots i 72 diputats independentistes el 27S, majoria absoluta, suficient per obrir el procés constituent, imprescindible per crear les bases que el faci possible. Una oportunitat única de crear una constitució republicana de baix a dalt. Difícil però possible perquè solament depèn de nosaltres. I ho culminarem amb un referèndum convocat pel Parlament de Catalunya i fonamentat en els lleis que aprovarem i l’avalaran.

Res a Espanya serà ¡gual després del 20D i malgrat l’amplia majoria parlamentària s’entestarà en no acceptar el nostre dret a l’autodeterminació, una forta presència parlamentària republicana i independentista pot ser decisiva per a fer avortar qualsevol intent d’involució. El camí és clar i la força per aconseguir-ho està en les mans del poble, votant com ens agrada als catalans.