Del 27S al
20D no han passat gaires jornades però hi ha un neguit d’impaciència en l’ampli
sector que avui s’aplega al voltant de l’independentisme. Voldríem un govern
que consolidés les bases del procés constituent i anés creant els instruments
per a fer-ho possible. Volem d’ací a divuit mesos un referèndum en que tota la
ciutadania de Catalunya pugui expressar els seu acord o no a la nova república
catalana. L’únic referèndum possible perquè depèn de nosaltres. El vot
republicà el 20D ens acosta a aquest objectiu.
La
impaciència fins i tot el neguit hem de transformar-lo en participació. No es
veritat que ens podem desconnectar individualment de l’estat espanyol, o més
ben dit desconnectar-nos d’un en un no porta a la desaparició d’un estat, Espanya,
i a la creació d’un altre, Catalunya. Això és un afer col·lectiu i la
mobilització popular, el vot i la representació democràtica en son els
instruments.
Deixar-nos portat per la indiferència o el desencís el 20D, ens porta a l’abstenció o a seguir els cants de sirena de
formacions espanyoles, que o seran minoritàries o canviaran d’opinió quan
tinguin responsabilitats, esdevenen un veritable carreró sense sortida. Sempre
les divisions en moments claus ens han fet més dèbils. Coherència i
mobilització, i fem de l’independentisme la força determinant, també al Congrés i al
Senat, des de Catalunya estant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada