dimecres, 23 de desembre de 2015

Diputat al Congrés...em començo a fer a la idea de que és així.


Quan vaig acceptar anar a la candidatura d’ERC al Congrés vaig tenir que superar molts dubtes, i no pel fet que sortir no era pas fàcil, els tenia per ser una organització diferent a la que vaig militar fins al juny. L’acolliment de la gent d’esquerra i de molta altre gent que s’atansava per animar-me m’ho han fet molt fàcil, els resultats han superat les expectatives.


Cal dir que  m’he alegrat dels bons resultats dels meus antics companys, no solament perquè han reduït les expectatives de ciutadans, també perquè han sabut atreure a una part de l’esquerra independentista que possiblement no hauria votat, si això serà circumstancial, ja es veurà. Han tingut un bon cap de llista a Catalunya, fent tàndem de fet amb Ada Colau, i a Madrid, amb un Pablo Iglesias, el dels millors moments televisius. Tot amanit amb una excel·lent campanya amb ampli suport mediàtic.

Però les raons que m’han separat d’ells son avui les mateixes que ahir. Clar que puc defensar i defensaré les propostes socials comunes, però crec que la independència és imprescindible per a fer-les possible i que aconseguir canviar primer Espanya és un camí erroni. Sense república catalana no hi haurà ruptura democràtica a Espanya, aquest és el mau parer.

Ara i ací, com a diputat seré fidel a la confiança que m’han dipositat els electors. Els que no m’han votat, però volen canvi, no trobaran un mi un adversari. Ens espera a tots un camí feixuc  i mai la prepotència i el sectarisme seran els meus mitjans ni ningú em farà oblidar el camí a seguir.

Per cert seguiré mantenint el bloc, triaré un nou nom, accepto suggeriments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada