dijous, 7 de gener de 2016

Que cedeixin ells!


Arriba un moment en tota negociació, i més quan aquesta és llarga i difícil, que sembla de no retorn, aleshores és quan una de les parts ha de fer un moviment generós i desencallar-la, oferint una alternativa assumible per l’altre part. I això vol dir cedir en quelcom que era inassumible,fins aquell moment,per la teva part.Què és el que no pot assumir Junts pel Sí? al meu parer, no pot assumir que el procés es pari, que una declaració tant important com la del 9N resti paper mullat. Tampoc que un acord programàtic, que Mas era el candidat a President no s’apliqui. Aleshores què fer?


Atenció, la CUP s’ha trobat amb una situació semblant, tenien dos elements centrals: un de comú amb Junts pel Sí, l’altre antagònic. No pocs han intentat deixar el segon, no investir Mas, a favor del primer. No ho han aconseguit. Malgrat guanyar, per ben poc, l’opció de no renunciar a res, aquesta decisió, ha portat al trencament amb Junts pel Sí i, de fet,  aconseguir la segona tot sacrificant la primera. Fent perdre a Junts pel Sí, la CUP, tota ella, també ha perdut.

Quan escric aquestes ratlles no se que passarà a la reunió d’avui, on “in extremis” es troben les dos parts. Però és evident que si algú no renuncia a “Mas si o no”, es perdrà allò que els va portar ha votar junts el 9N. Si s’enroquen en la raó que cada part te, la fidelitat als seus programes de forma integra, no hi haurà res a fer i tindrem eleccions el març.

Després de patir les majories absolutes, qui no entengui que governar és cedir no estarà preparat per als nous temps. Que cedeixin ells! És la darrera trinxera dels que han governat amb majories i dels que han fet oposició sense possibilitat de governar. I si anem a març el dia després ens trobarem amb una situació semblant, si no canvia el paradigma: que cedeixin ells!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada