dijous, 14 de gener del 2016

Tres lliçons apreses en la constitució del Congrés de Diputats.


Recapitulem el que va succeir ahir al Congrés. El primer gran acord concretat per les dues velles forces dinàstiques i una nova, o no tant, emergent, concretat en la composició de la mesa La presència de Podem i les seves confluències. La irrupció del missatge, República Catalana. No poques coses en una sessió que en altres legislatures havia estat un pur tràmit.


Pel que sé, després de diverses fintes negociadores, s’acordà un acord  a tres bandes, PP-PSOE-Ciudadanos, que permetia als partits dinàstics tenir majoria (5), a Ciudadanos ser determinant (2) i a Podemos ser irrellevant (2). Perquè Ciudadanos amb dos es determinant i Podemos amb els mateixos no? Perquè suma amb el PP majoria de dretes i frena qualsevol interpretació oberta del reglament i de les propostes que puguin anar a Ple. Podemos en canvi, ni que sumés amb el PSOE, si aquest darrer volgués, cosa que està per veure, resten en minoria sempre. PSOE guanya el que més l'interesava, sembla, la Presidència.

Conseqüència del pacte anterior, i a l’espera de que es pugui reproduir a altres nivells: Podemos no pot complir l’acord amb les seves confluències i han de solucionar el dilema de ser part del grup únic o anar al mixt. En ambdós casos la operativitat i la visualització serà molt i molt menor. Això reforça el lideratge de Pablo Iglesias, però fa perdre valor a allò que d’específic i diferent tenien les confluències. A més, si Podemos vol entre en el joc i no quedar-se en l’agitació i propaganda, el primer que ha de sacrificar és la promesa de referèndum per a Catalunya.

Els independentistes catalans d’esquerres vàrem entrar amb el cap alt, el dia després de tenir nou President i pacte estable de govern. Valga’m Déu! si no hagués estat així. La nostra tarja de presentació, amb veu alta i clara, fou: Treballarem per la República catalana i quan aquesta sigui un fet ens acomiadarem. Però atenció, res del que passi en aquelles parets ens serà indiferent, perquè lluitarem pel benestar, per la justícia social i pels drets humans, des de la profunda convicció de la fraternitat entre el pobles!

1 comentari:

  1. Gràcies, feu molt bé d'explicar què volen dir aquestes coses. Jo per exemple, ho havia llegit sense poder entendre-ho

    ResponElimina