dimarts, 19 de gener de 2016

Qui pot fer grup i qui no al Congrés de Diputats?


A més dels temes declaratius, estètics i de conciliació que van aparèixer en la constitució del Congrés, l’altre que gairebé a eclipsat els intents de formació de govern ha estat la creació dels grups parlamentaris. Especialment polèmic ha estat la reivindicació de grup propi per a les tres coalicions perifèriques que diferents grups han fet amb Podemos. Un fet que he aprés dolorosament, al fer política institucional, és que tenir la teva raó, fins i tot la raó objectivable, si no tens majoria i xoques amb un reglament, no és suficient.


Anem per pams, poso per davant que tinc tota la simpatia pels qui volen formar grup parlamentari, però els que s’havien mirat el reglament abans de constituir les coalicions sabien que si no tens majoria absoluta o pots influir per aconseguir-la no es pot canviar un reglament i encara així passa un temps més o menys llarg on et veus obligat a complir-lo.

Per a fer grup al Congrés de diputats, cal tenir els següents requisits, primer, tenir al menys 5 diputats i passar del 5% de vots estatal; també es pot amb el mateix nombre i treure el 15% en les províncies que t’has presentat; segon, no pots fer grup apart amb aquelles forces que no t’has confrontat electoralment. Les confluències compleixen el primer però no el segon.

El primer ha esta interpretable històricament per les meses que hi ha hagut al Congrés. De forma flexible es va acceptar després de les eleccions del 2004 que a ERC es computes el 15% de la comunitat autònoma, sumant el percentatge de les quatre províncies. I el 2011 de forma restrictiva impedint a Bildu (en aquell moment Amaiur) formar grup al haver-se presentat a Euskadi i a Navarra i treure menys del 15% en aquesta darrera.

IU i Garzón si que han posat una alternativa sobre la taula, que afectava solament la confluència valenciana, per que en aquesta IU es va confrontar. Posien formar grup i comlien els dos requisits. Però Podemos no ho va acceptar.  ERC, per a curar-se en salut, malgrat la interpretació favorable del 2004, i també per a fer un favor a dos grups amics, ha presentat el grup amb IU i Bildu, complint de llarg els dos requisits.

I el Senat? Doncs funciona diferent, recordeu que es vota persones i per tant es el nombre de 10 senadors,  l’únic requisit per a formar grup. Històricament els grups estatals han facilitat senadors per a formar grup als “autonòmics”...per allò de ser “cambra territorial”. Bé, fins ací, una explicació que he anat construint aquests dies de converses amb uns i altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada