No soc de
donar consells si no me’ls demanen, però no soc pas indiferent al present de la
meva ciutat quan ens hi juguem el seu futur. De ben segur que no seria una tragèdia
anar fent i “regar el arbres”, com proposa un ex-alcalde que projecta sempre
una ombra allargada, però quan el jardiner ha patit el que ha patit més valdria
un replantejament de model. És a dir, ja que no hi ha eleccions per que la llei
no ho permet, obrir un ampli debat que senti les bases d’un projecte de llarga
durada amb amplia participació política i ciutadana.
Per fer
això cal confiança mútua , es a dir, modificar la governança per aconseguir-ho. Com
a mínim, donar més pes al treball de les comissions informatives i convertir la
junta de portaveus en un instrument per a la recerca dels acords. No es tracta
de fer oblidar el que ha passat i crear una situació de pretesa normalitat. Al
meu parer, cal convertir l’excepcionalitat en un element positiu per a fer el
que fins ara no s’ha pogut o no s’ha volgut fer.
En el
govern en minoria i en l’oposició plural hi ha prou vímecs per teixir un
cistell sòlid, que posi les condicions per a que en les properes eleccions es pugui
definir un nou impuls a partir d’unes regles de joc treballades en aquests
propers anys. Perquè si l’únic propòsit es consolidar un alcalde i anar fent perquè
els ciutadans oblidin i es conformin amb el present amb una ma de pintura, no
solament serà una equivocació si no que es perdrà una gran oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada