dilluns, 11 de gener de 2016

Tenim President, portem la iniciativa.


Avui, en direcció a Madrid, a fer els tràmits com electe i el dimecres participar en la sessió de constitució del Congrés de Diputats. Hi vaig amb força i confiança. La que em dona tenir nou President i d’ací uns dies govern. La por, ara, està a l’altre cantó i tot i ser conscient de les enormes dificultats que tindrem, aquestes no m’inquieten si portem la iniciativa. Ahir fou un dia important i ara ens queda el més difícil.


Vaig seguir amb la família la sessió, no recordo haver-ho fet mai junts i des del 1984 no hi havia prestat tanta atenció. Pel que he escoltat no soc pas l’únic. La ciutadania s’ensuma quan hi ha quelcom important, recordem l’altíssima participació a les eleccions del 27 de setembre. Vaig passar de l’interès a la indignació, vaig tornat a un mig somriure, em vaig avorrir a voltes una mica i en d’altres moments em vaig trobar parlant al televisor. Deu ni do!

El millor moment, sense dubte, fou la rèplica del candidat als portaveus. Emocionant la referència a Carles Rahola. Alcalde Puigdemont en estat pur. Fou un dels seus  millors moments, com aquells plens en que no estava d’acord amb el que deia però admirava com ho deia. En aquest cas, hi estava d’acord amb la forma i el fons, excel·lent. Va exercir, ahir, més d’alcalde que de president i penso que no està gens malament fer-ho així en el moment que vivim. Una novetat que el país agrairà.

Qui pensi que és un testaferro o un home de palla no el coneix, escoltarà a qui hagi d’escoltar, però pensarà i decidirà per si mateix. És el que ha de fer un alcalde i també un President. He discrepat molts cops amb ell. L’he tingut a l’oposició quan governava i he estat jo a l’oposició quan governava ell. Però sempre hem parlat amb sinceritat i no l’ha usat com arma política. Si pot tenir confiança i això és importantíssim no solament en política, però, al meu parer, al presidir un govern plural, és imprescindible.

Passaran els dies, es prendran decisions, equivocades i encertades, però podem fer i farem camí. Caldrà ampliar sensiblement el nombre de partidaris de la independència. Ha d’abastar més del 50% de la població quan culminem el procés. L’encert del govern i del president seran claus per a fer-ho possible. Des de Madrid estant, estaré al seu servei. Al de la República catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada