dissabte, 4 de juny de 2016

Campanades a mort?


S'escolten campanades a mort i els que les toquen tenen molt clar, pel que sembla, el que no volen, però sabem realment que és el que volen veritablement? Alguns òbviament creuen que amb la derrota i el desencant de l’independentisme ressorgirà una mena d’autonomisme 2.0, d'altres esperen en aquestes eleccions del 26J una revolució a Madrid, si, que Podemos guany al PSOE o fins i tot al PP, que el PSOE vegi la llum i s’uneixi al canvi, i finalment, en un clima de fraternitat mai vist en la història d’Espanya, permetin uns i altres un referèndum en el que es voti entre una amplíssima autonomia financera i política a Catalunya o la independència. I ens diuen als independentistes que enganyem a la gent, au va!


No em diguis il·lús perquè tinc una il·lusió! Em poden contestar el que creuen en el canvi a Espanya, partint de la reforma de la Constitució a partir d’una minoria al Congrés i al Senat. Però viure en la il·lusió i vendre-la com a certitud si que ens porta al fracàs.

Tenim a Catalunya una minoria majoritària en vots i majoria en escons al Parlament. Si s’afegissin la gent autodterminista de Catalunya si es pot, en la que alguns es diuen independentistes, tindríem una amplia majoria en vots i escons que ni podem somniar aconseguir res semblant al Congrés espanyol i encara menys al Senat. Perquè no ho fem! La responsabilitat és de qui no vol.

Bé, passaran les properes eleccions i es votarà més o menys com el 20D...si això es així les campanes a mort tocaran per a constatar que no hi haurà cap mena de canvi substancial a Espanya. Aleshores estarem a temps de fer el que cal fer a Catalunya?  Per part dels independentistes sí... benvinguts als altres a la dura realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada