dissabte, 25 de juny de 2016

La “voluntat de comprendre” m’ha acompanyat tota la campanya.


En un dia de reflexió innecessari, herència del passat, os vaig prometre que anunciaria el meu “llibre de campanya”, que no és altre que el darrer de Xavier Antich: “La voluntat de comprendre”. L’he gaudit, en un munt de moments  intermitents, -entre acte i acte, porta a porta i mercat a mercat- on el seu format organitzat en breus articles m’ha anat com anell al dit. Si bé es subtitula com a filosofia en minúscula, per a mi ha estat un bàlsam per fer-me pensar i contextualitzar, un moment i unes circumstàncies, en les que he necessitat de la voluntat que et dona comprendre.


És més que un recull d’articles, el seu repensament com a llibre li ha permès una nova estructura en que més enllà de la vida pròpia de cadascun s'encadenen dialècticament en un nou marc. Jo, els altres: nosaltres; és el segon de cinc apartats que m’ha fascinat i seguint el fil d’un dels articles comparteixo el “Nusque est, qui ubique est”, es a dir: no és enlloc qui és pertot.

Bé, no penso fer més “spoiler” i qui a bé ho tingui que el compri o el cerqui a la primera biblioteca que trobi. No dubto que les gironines, de gran eficàcia, el tindran a la vostra disposició. Aprofitaré però el que em resta del dia de reflexió, per a delectar-me amb les darreres 36 planes que em queden per acabar-lo.

Reivindico que la política ha de ser llegida i no acceptaria mai algú que es dediques al servei públic que no llegís. Atenció descarto ”Marca” o similar com a lectura homologable, malgrat hem patit un  president que n’era devot. Així ens ha anat. Malfieu-vos del polític que diu que no te temps per a llegir, perquè dubteu, aleshores, que el tingui per a pensar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada