Font: totturisme.cat |
Sóc conscient que cal avançar en el camí de la unitat, d’aquells que no es conformen
en acceptar les polítiques que responen als interessos de sectors poderosos, però molt
minoritaris. Em preocupa que aprofitant la crisi aquest sector que representa poc més de
l’1% de la societat desmantelli els serveis públics i privatitzi en el seu benefici tot el que
pot.
La manca de majoria absoluta de CiU ens ha permès frenar a la nostra ciutat aquesta
corrent que a Barcelona està portant a la privatització de les escoles bressol o a intentar
estendre una puja en el copagament de la teleassistència a la gent gran. A Girona
malgrat algun moviment que rebutgem, es manté la qualitat dels serveis educatius i
socials.
Estem en moments de canvi d’època, de crisi del capitalisme financer i de la vella
política, de resistències ciutadanes i de pràctiques alternatives que dibuixen horitzons
d’esperança… La Mesa d’entitats de Girona ha facilitat l'acostament de forces
polítiques com la CUP i ICV-EUiA, en l’anàlisi de les ordenances i en la voluntat de
aconseguir un tomb social. Continuarem aquest camí.
Cada cop veig més clar que bona part del model de societat present i futur ens el juguem
a les ciutats i a la política municipal. Perquè la vida quotidiana és l’espai tangible de
la transformació. No vull menystenir les eleccions del proper 25N i la importància que
tenen en el nostre futur com a país. Però les decisions polítiques de proximitat estan
carregades de valors, d’ideologia, i afecten de manera intensa les persones i les relacions
socials.
En els proper dies al voltant de les ordenances continuarem teixint complicitats amb
els moviments socials i la ciutadania. I generant horitzons d’alternativa. Fer de la
indignació compromís; no perdre l’esperança malgrat les dificultats i aconseguir
bandejar la resignació. Cal sumar gent i forces diverses en la capacitat col·lectiva per
canviar les coses… Perquè crec que a Girona, a Catalunya, a tot arreu: sí que es pot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada