ADIF i Girona, amo i senyor, abans i ara

Font: girona.cat

Portem molt anys amb obres pel TAV i encara més anys d’espera des del dia que el PP se li va ocórrer que faria un bon negoci prometent la fi del viaducte i el soterrament de les dues línies. Eren èpoques de crèdits europeus fàcils i gairebé ningú negava el paradigma d’un creixement sense fi.

Molts anys tardaren en començar les obres i quan començaren, la crisi va planar des del primer dia fins a esdevenir la gran depressió en la que ens trobem instal·lats. Recordo l’estiu del començament de les obres, del tancament del Parc Central, del començament d’unes relacions ADIF, UTE de les empreses constructores i Ajuntament deficient.

El govern anterior no va saber trobar la figura de control adequada, ni la persona adient, ni l’oficina municipal que de forma adequada atengués els veïns i veïnes i vehiculés eficientment les reclamacions. No es va nomenar ningú del govern per a fer el control i coordinació adequat. Es cert que una persona, l’ Isabel Salamaña s’apropià de fet d’aquest paper però mai en fou nomenada i per tant no donava compte al govern. Potser a l’alcaldia i al PSC, però no al govern. D’ací en bona part la deformació en el sistema de control i vigilància que han tingut les obres i l’incompliment sistemàtic d’ADIF a les limitacions d’horaris i fresses que ha observat i continua incomplint.

El nou govern, és cert, va intentar endreçar una mica el sistema heretat, però el nomenament del primer tinent d’alcalde com a responsable fou un fracàs que portà a la seva substitució al cap de menys d’un any. Tot i que el responsable d’urbanisme el va substituir, en una operació encara no del tot ben explicada, no han canviat masses coses i ADIF continua essent amo i senyor. Que se li posen multes, bé, l’import és assumible, que se’ls renya, demanen disculpes i continuen fent el mateix.

Reconec que no hi ha res pitjor que redreçar una cosa que porta molt de temps vinclada, no defujo responsabilitats d’haver acceptat per omissió un mal funcionament, generat per l’anterior govern, però cal ara i ací fer quelcom i ràpid perquè aquests darrers mesos d’obres no siguin un campi qui pugui.

El 6 de novembre en parlarem, d’això i de més coses, en l’Audiència Pública, caldrà fer un esforç perquè tothom qui tingui quelcom a dir hi participi.