El 14 de novembre hi ha una vaga general convocada que va més enllà de l’estat espanyol i
afecta aquells països que patim el ser conillets d’índies d’unes polítiques mal anomenades
d’austeritat i que de fet són de transferència de diner públic als bancs per eixugar pèrdues i
reduir el dèficit provocat per aquestes ajudes.
És una vaga general que posa en qüestió un model econòmic del que ens surten perjudicats no
solament els treballadors assalariats, també els autònoms, el petit comerç i els empresaris de
l’economia productiva.
Em sobta que alguns empresaris no ho vegin o no ho vulguin veure, l’exemple el tenim en el
president de la Cambra de Comerç de Girona quan ha demanat als treballadors que encara
tenen feina s'estrenyin el cinturó i que estiguin disposats a treballar més i cobrar menys
perquè les condicions actuals ho requereixen.
Domènec Espadalé diu que els treballadors ho han de fer perquè els empresaris han estat
els primers. Ho diu en el moment que treballar sembla esdevenir un privilegi que ningú no
vol perdre, encara que sigui amb les condicions més precàries com les que proposa aquesta
persona. I quan les rendes del treball pateixen més impostos que les rendes del capital,
especialment el gran empresariat que defuig pràcticament de pagar impostos...
No se’n adona, no hi ha pensat prou en què el nostre gran problema és de demanda i de
mercat interior? Que la reducció del consum, per l’atur i la reducció del poder adquisitiu, ens
està portant a una reducció enorme de la demanda i dels ingressos per impostos? Què l’acció
exportadora, clau i imprescindible té com enemic més important la manca de liquidesa, la
manca de crèdit i no el cost del factor treball?
No cauré en la demagògia fàcil de desacreditar els empresaris per respondre a la salvatjada
que proposa el president de la Cambra, que de segur no pensa solament ell. Però tampoc la
que es fa contra treballadors i sindicats des del poder econòmic i bon part del polític.
Estic cansat de la paradoxa que els agressors culpabilitzin a les víctimes. El que crec és
que avui empresaris i treballadors haurien de veure que tenen un enemic comú, un sistema
polític i financer corrupte i unes polítiques econòmiques de contracció que destrueixen
empreses i llocs de treball. Així, malgrat que no ho vulgui veure bona part de l’empresariat,
lluitarem el 14 de novembre per una sortida de la crisi on ells també en sortirien beneficiats,
bé, els honestos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada