Fins ara el
govern de la ciutat ha anat fent la viu-viu, passant sobre puntetes per sobre dels
temes més complicats, tot esperant la campana de les propers eleccions del
2015, per a revalidar el resultat de les passades que situaren a CiU com a
primera força política de la ciutat. Una crisi econòmica aclaparadora i un procés
sobiranista han mantingut l’atenció dels ciutadans gairebé al complert.
Però a les acaballes
del 2013 algunes coses s’han mogut. En primer lloc la pèssima gestió mediambiental
de la ciutat ha esclatat amb el desplegament dels nous contenidors,
innecessaris però vistosos, col·locats sense nord ni reflexió, han enfurismat a
bona part de la població. De disseny poc funcional i sense cap campanya de sensibilització
amb cara i ulls -com s’enyora Girona tria!- han defraudat expectatives i
qüestionat el model(?)de gestió municipal de residus.
L’altre
relliscada l’ha protagonitzat l’àrea de mobilitat amb la implementació de les
zones verdes i les noves zones blaves. Sense tenir enllestit el Pla de
Mobilitat, i per tant sense un criteri definit de mobilitat per a la ciutat, s’han
pintat ratlles pensant que és igual un plànol que la realitat. Aquesta es
sempre molt més complexa i no tenir en conte la gent i els seus criteris es
paga. En una negociació, i governar és negociar, cal tenir un criteri, un Pla,
si no es així, fas i dones la imatge d’arbitrarietat
i acabes manant i no governant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada