Els 20 milions de Pedro J.

Em costa dir res de nou si parlo de la gent, molta gent, que no te feina, de la que fa poc que l’ha perdut i de la que fa molt que la cerca i no en troba. Molta,  massa gent i massa temps, es troba en situacions límits, desesperada i sense esperances. En aquestes circumstàncies resulta obscena la indemnització de 20 milions que cobrarà Pedro J. Fins ara director del “Mundo”, per deixar de ser-ho.

No entraré en les guerres fratricides de la dreta extrema espanyola que commouen la casta dirigent i de si aquest personatge es avui víctima o botxí de les punyalades que la recomposició d’aquesta tropa està produint. Es cert, ja era hora! Que el desgast de tantes mentides i tanta corrupció els hi esta passant factura.

Em repugna la hipocresia i la doble mesura que s’ha instal·lat en aquest país, on es condemna al treballador a una progressiva precarietat, se’l culpabilitza davant del parat, alhora que ostentosament i sense vergonya, els executius es pugen el sou, els banquers reben sucoses indemnitzacions per ensorra el bans i polítics corruptes, PP-PSOE, suren, davant d’una justícia lenta i sovint còmplice.

Pedro J. esdevé doncs el paradigma de tants i tants que a redós del poder han fet i desfet i en darrer terme sempre han escombrat cap a casa, cada infàmia, cada negoci tèrbol els ha fet més rics. Sense un nou Valle Inclan que ens relati aquesta nova “Corte de los Milagros”, llegim amb estupefacció un nou capítol d’aquest culebrot interminable.