Santos Torroella, una comissió, moltes reunions, per a no res.

Es de tots conegut el meu escepticisme quan es va aprovar al Ple, a proposta del PSC,  formar una comissió on compareguessin experts per a dictaminar el valor i l’oportunitat de la compra de la col·lecció. Aquest escepticisme augmentà , i així ho vaig valorar en un post anterior, quan en la primera reunió es va decidir que no es feia cap dictamen i no hi haurien conclusions, Així ha estat, hem acabat i tot continua igual, tal i com varem començar.

L’alcalde es reunirà amb els portaveus, ja ho va fer abans, i copsarà si te majoria en el Ple per a la compra, fins ara no la tenia, en la mesura que els hereus mantenen durant un temps raonable els acords anteriors. Han canviat d’opinió els grups? El meu no, continuarem no donant suport a la despesa.

Molts hem escoltat,  més d’un cop,  que sovint es fan comissions quan no es vol decidir quelcom, dilatant en el temps el resultat. No se si aquest era el sentit que el PSC li va donar quan ho va proposar. L’alcaldia ho tenia clar, millor posposar una decisió que perdia i així donar temps a un canvi d’opinió per part d’algun grup.  La comissió com excusa i no com a instrument.

En política sempre he pensat que el temps és or, que les decisions s’han de estudiar i reflexionar però s’han de prendre amb celeritat, per que molts depenen d’aquesta rapidesa per a satisfer una necessitat o exercir un dret. No tots els polítics que he conegut son de la mateixa opinió. Ni han que es caracteritzen per no prendre decisions, així no t’equivoques. També hi son els que prefereixen que el altres les prenguin per tu i si va malament tenen uns excel·lents caps de turc. D’uns i dels altres n’he conegut masses al llarg dels anys.

Aquest mena de polític sempre està reunit, sempre fa comissions, estudis, plans estratègics...i qui dies passa càrrec, pagat per tots, que manté. Malgrat la vàlua de les persones que han passat per la comissió, sense dictamen, sense decisió, els hi hem fet perdre el temps, i me han fet perdre el meu. Una comissió, Santos Torroella, per a no res!