El primer post de l’any

Ja hi som un altre cop, d’estrena, un nou any, un any més, especial? Per començar en farà cent anys de 1914, dos-cents de 1814 i tres-cents de 1714. Deu ni do les tres dates!

La primera data, commemora l’inici de  la gran guerra, anomenada després primera guerra mundial. La segona, entre d’altres coses, acaba l’anomenada guerra d’independència  a Espanya i entre nosaltres la guerra del francès, acaba amb l’abolició de la primera constitució espanyola, la de cadis, per l’inefable Fernando VII. La tercera, la derrota dels darrers defensors de Barcelona, defensors d’una causa on els que el que va, rebre el jurament  es van desentendre en el tractat d’Utrecht, confortablement instal·lats a Viena i Londres.

Ha acabat un malaurat 2013 de retallades a casa nostra com a recomanació de propis i estranys, amb un govern, el català, que s’alia amb l’esquerra transformadora per exercir el dret a decidir, però continua enrocat amb les velles polítiques que li van portat a boicotejar el tripartit i a avançar-se a qualsevol altre en les retallades quan va accedir al govern.

En un marc econòmic de recessió, però amb un sistema blindat per a salvar a la classe dirigent de l’economia espanyola en la que incloc la catalana, ens caldrà destriar el gra de la palla per a qüestionar qualsevol projecte nacional que no porti dins seu un procés social de canvi profund. La data i la pregunta de la consulta ha estat un pas endavant, però no aclareixen quin model de Catalunya volem, deixar-ho tot per a més endavant, debilita el moviment i permet la demagògia dels que no el volen i es fan ressò del patiment de molta gent, hipòcritament o no.

Que el 2014 sapiguem avançar en una via socialment justa i nacionalment lliure, amb la ma oberta al diàleg, però amb la força de la raó, de la gent, que no es conforma amb les injustícies a Calalunya i amb una Catalunya tractada injustament.