Quim Nadal i les tanques del Parc Central

Avui tot fent el cafè, d’hora ben d’hora, m’he trobat un article del Quim Nadal en un diari gironí. Certament, no es noticia,  en un home que prodiga la ploma ací i allà. Però atenció, el que és noticia és el tema, parla del TAV i del Parc central!

Lloa com no la facilitat de tenir l’estació al centre, la rapidesa i comoditat per anar a Barcelona, fins ací els tòpics habituals. Però, d’una revolada l’empren amb les tanques i com un Martí Carreres qualsevol les tiraria a terra! Suposo que per a deixar veure les vistes de la zona zero i prendre consciència dels errors comesos, però no. Tant si val que solament quedi amb sauló, diu, per què el que fa lleig son les tanques!

El llarg silenci, des de que va deixar l’alcaldia, l’hauria d’haver trencat quan era conseller d’obres públiques i esdevingué convidat de pedra dels incompliments dels ministres del PSOE de l’època. De la negativa de fer els túnels alhora, de minimitzar els desperfectes urbanístics i econòmics, de permetre que no es fes un conveni a tres bandes que blindés una obra que ha quedat a mitges. De deixar l’obra a ou, per a que el PP, aprofitant la crisi, ho deixes empantanegat.

Deia, no fa pas massa, que hi han persones, i algun polític pel que sembla, que creuen que la gent te la memòria del peix i que no recorda el que hauria de recordar.  En el soterrament del tren encara hi ha memòria, del que no s’ha fet, del que no s’ha volgut fer i del que s’ha fet malament. Els que haurien de demanar perdó, no es poden reinventar i passar de responsables a cronistes. La història no es solament descriure, es també cercar causes i conseqüències, responsables i víctimes.